EL MEU PRIMER NÉT

En Max ja ha nascut i com que he estat malalta no l’he pogut anar a veure fins al cap d’un mes. He hagut de practicar la paciència, exercici interessant, fins que arribés el dia que la doctora em donés permís per anar-hi i no encomanar res a un nadó, que podia ser perillós.

Sóc una àvia gran, de 75 anys, i ja no confiàvem gaire d’arribar a ser avis. Pensàvem que ja havíem tingut l’experiència de la maternitat i paternitat, que ha estat molt enriquidora i un gran aprenentatge per fer creixement personal, perquè això és el que proporcionen els fills. I quan ja no hi pensàvem gaire, en Max ha volgut entrar a la nostra família. Ets molt benvingut!

Totes les amigues em deien: “Ja descobriràs el que és ser àvia. No t’ho podem explicar. Ho has de descobrir tu.” I sí, és una experiència d’amor profundíssima i, com tots els grans sentiments, difícil de verbalitzar. Et captiva el cor de tal manera després de pocs minuts d’haver entrat en contacte amb ell que ja no pots esborrar aquella carona plena de dolçor i de somriures malgrat la seva edat petita. Jo creia que els bebès tan petits no somreien, però en Max, amb quatre manyagues i una veu tendra dient-li coses boniques, de seguida et dedica un somriure molt dolç des dels 15 dies.

Com que viu lluny i no el podem veure sovint, tenim sort de les noves tecnologies, que permeten veure’l en fotos i sobretot vídeos, on veus com es mou amb aquells moviments que no tenen harmonia encara i sobretot amb el somriure, que em té el cor robat. I així el veurem créixer amb visites esporàdiques de tant en tant. La meva filla no té mandra de gravar-lo i hi té molta traça. I això proporciona el material per als enviaments sovintejats, que ens eixamplen el cor als avis. I que em permet mirar-los tantes vegades com vulgui. Quin plaer!

I en aquest moment no parlo de tu, Max, parlo amb tu. Ja et deus haver adonat que en aquest planeta on has vingut a raure per viure necessitem menjar, perquè aquest cos viu alimentant-se. I per menjar hem de fer un esforç. Ens hem de guanyar la vida per tirar endavant. I tu ja t’adones que per mamar i treure la llet de la mare has de treballar una mica i esforçar-te. Tot ens ho hem de guanyar! Ja aprendràs a bregar per la vida i pensar en els del nostre entorn per si necessiten un cop de mà. Aquí a baix hem de ser solidaris per portar la feina feta el dia que traspassem. Quan siguis més gran, t’ho explicaré millor, Max!

La Terra és molt bonica, però tots els que esteu naixent tindreu la responsabilitat de ser més ecologistes i protegir aquest planeta, que és la nostra casa. Estic segura que sereu una joventut responsable i que fareu les coses millor que nosaltres, que hem posat en perill aquest planeta tan preciós. Confiem en vosaltres!

Continua tan bonic i entendridor robant-nos el cor, per proporcionar-nos pau i felicitat, que a vegades n’anem mancats i que els bebès podeu facilitar-nos amb escreix.

Gràcies, Max, per haver nascut enmig nostre!

La teva àvia: Mª Teresa Quintana i Riera