Els caps de llista (III): Jordi Pera

Després de l'incís fet amb el darrer apunt continuo, ara sí, la sèrie sobre els caps de llista per ordre de vots obtinguts el 2007. Ara toca, doncs, Jordi Pera, cap de llista per Esquerra.

Esquerra va obtenir 970 vots a Arenys de Mar a les darreres municipals. Des d'aleshores, però, han passat dues coses que generen, precisament, els dos reptes als quals s'ha d'enfrontar Pera. D'una banda, el relleu al capdavant de la llista en substitució de Joaquim Ponsarnau. De l'altra, el context nacional advers tenint en compte el resultat del partit el 28 de novembre passat.

L'evolució d'Esquerra a Arenys de Mar té un abans i un després molt clar amb l'arribada de Joaquim Ponsarnau. Fins al 1995, el millor resultat havien estat els 341 vots d'aquell mateix any. Esquerra havia oscil·lat entre tenir un únic regidor i no tenir-ne cap. De sobte, però, l'any 99 irromp amb uns resultats excepcionals (1.068 vots) que no només suposen tres regidors, sinó la possibilitat de formar govern i fins i tot la de tenir un alcalde d'Esquerra a la segona meitat de la legislatura després que ho fos el socialista ara recuperat Santi Fontbona. A més, aquells resultats s'avançaven força als que el partit havia d'obtenir en unes eleccions al Parlament de Catalunya el 2003, quan van passar de 12 a 23 escons.

Ponsarnau, per tant, ha marcat el lideratge d'Esquerra en aquest cicle de tres mandats. Amb Esquerra passa com amb CiU, que hi ha un relleu i caldrà veure com es resol. Tanmateix, la meva sensació -absolutament subjectiva, no cal dir-ho- és que Pera encaixa més en el perfil del que creiem que ha de ser un alcalde que no pas Fors, per tot allò que deia al primer apunt de la sèrie. És una persona molt treballadora, amb experiència de govern, però sobretot també amb formes d'alcalde, amb la seriositat que la majoria pensem que ha de tenir aquesta figura.

L'altre repte que se li presenta el fa comparable, en canvi, al PSC-PSOE, perquè també en el cas d'Esquerra les eleccions del 28 de novembre poden crear una inèrcia negativa. Cal recordar que només 523 persones van votar Esquerra el 28 de novembre. Ara bé: hi ha cap motiu per pensar que aquests resultats tan negatius es puguin repetir o fins superar a la baixa? Personalment crec que no. La motivació que va portar moltes persones a exercir el vot de càstig ja ha desaparegut i el partit ha començat a treballar la renovació. Puigcercós ja va dir que s'apartava de la direcció del partit, s'han fet coalicions amb altres formacions independentistes allà on ha estat possible i, sobretot, s'ha preparat un cicle de debats que ha de servir per redefinir i rellançar una esquerra que el 2014 ha de ser l'alternativa a Artur Mas i que ha d'acabar desplaçant aquells qui han fet fracassar, per sucursalisme, el primer període de govern d'esquerres després de 23 anys de pujolisme.

Tornant a Arenys de Mar, però, Jordi Pera, com Vinyes i com Balliu, té un altre aval: l'obra de govern. Però segur que d'això també tindrem ocasió de parlar-ne els propers dies i setmanes i ara no m'hi voldria estendre més per no fer-me pesat.