ENAMORAMENT

Avui us vull parlar sobre aquest tema que m’ha fet pensar a estones. Estem dotats amb aquesta força tan potent per preparar-nos per l’amor. Ja sabem que és un procés químic –el cos es mou per la química– per arribar a ser una emoció grandiosa, que en alguns moments s’haurà de controlar perquè no es desboqui.

Entenc que la capacitat que tenim els humans per enamorar-nos –la majoria de nosaltres ho devem haver experimentat– és un gran pas cap a l’amor profund. Aleshores, aquesta forta emoció es va apaivagant per deixar lloc a un sentiment molt més profund i equilibrat, pel qual realment estem preparats.

D’adolescents ho hem viscut tots, diria, i ens podia fer patir molt si no érem correspostos. En el pas cap a l’adultesa no perdíem aquesta possibilitat, i continuava essent l’esglaó cap a l’amor. És una època fantàstica, però els entesos diuen que millor que no duri més de tres anys, perquè perdem una mica el sentit de la realitat. Però el procés ja és aquest i, si vas entrant en l’equilibri, descobreixes la força profunda de l’amor pel qual hem estat creats. A més, la meva experiència em diu que l’enamorament pot tornar a créixer amb els anys, encara que d’una manera més pausada.

Tot el que porti a estimar és benvingut, i el cor té moltes maneres de manifestar-ho. Penso que pots estar enamorat de la natura i gaudir-ne profundament entrant-hi en comunió.

Llegint els místics t’adones que, en el seu amor cap a Déu, passen pel punt de l’enamorament, a vegades tan potent, i per això escriuen el que escriuen i no poden explicar-se clarament per a la bona comprensió de tots, perquè les paraules no arriben a expressar el que el cor inflamat sent. Hem d’arribar-hi des de la distància. I a mi m’emociona molt imaginar una mica el que aquella ànima sent en les seves profunditats. He de dir que molts poetes arriben a manifestar el que el seu cor sent, i el lector no sempre pot interpretar les seves paraules inefables.

Conservem, doncs, una mica viva aquesta atracció malgrat el pas dels anys i que això ens ajudi a estimar cada dia més i a aproximar-nos al més-enllà i a l’origen del món manifestat i no manifestat.

I ara, algunes cites d’enamorament místic:

“El alma que anda en amor ni cansa ni se cansa.” San Juan de la Cruz (segle XVI)

“Vivo sin vivir en mí y tan alta vida espero que muero porque no muero.” Santa Teresa de Jesús (segle XVI)

“No em penedeixo del molt que estimo, i evito aquells que es penedeixen de la seva passió.” Rumi (místic sufí, segle XIII)

Mª Teresa Quintana i Riera