Encontres en la 3a Face

He trobat aquest apunt en un bloc que vaig obrir i no he utilitzat. És de l'any passat però m'ha fet gràcia llegir-lo i recordar com va anar l'intent de retrobar músics que van actuar amb Mr. Face i la comissió. No puc dir que la resposta fou total. Tot i així, va coincidir que la gent que va participar en aquestes dues actuacions van ser dels que més es van implicar en el projecte (alguns dels que els hi va ser impossible venir també entren al sac) fos en l'època que fos, desde 1994 fins 2005. Apali...

Fa cosa d'uns mesos, en Joan, company musical desde fa mes de 10 anys, va proposar fer una reunió de tots els músics que vam passar per Mr. Face i la Comissió. En principi, semblava que la cosa no generava espectatives. "Oblida't dels vents" (la majoria van passar per l'orquestra sense pena ni glòria, deixant més una sensació de desànim per la seva poca/nul.la implicació, que no pas altra cosa) i d'alguns membres més que viuen fora de Catalunya. La primera sorpresa vingué dels de fora. Es va enviar per mail a tots els ex-components, la possibilitat de fer un parell de bolos a mitjans de maig en sales per decidir encara. La resposta per part dels que encara ens veiem fou l'esperada. La no tant esperada, les distàncies son les distàncies, vingué per part de la Sònia que viu a Londres i la d'en Manre, que viu a Chambery, França. Van dir que començaven a moure fils per poder venir i que els hi feia molta il.lusió. Per part de la Sònia hi havia sorpresa adjunta. Estava apunt de ser mare i tot i així, això no volia que fós inpediment per venir.
Vam trobar dos locals en dos de les poblacions on més va actuar Mr. Face. Cardedeu, al Tarambana i Arenys de Munt, finalmet al Kalitja.
Tenint les sales ja emparaulades el repertori fou el següent que havíem de decidir. La quantitat de coses que espoden fer mitjançant el correu electrònic. A Partir d'una proposta base que en Joan va enviar, els cantants decidiren què volien interpretar. Teníem 5 veus solistes (Maira, Mònica, Sònia, Toni i Victor), més dues coristes que només feien coros (la Marta i la Gemma), a més quan les nenes solistes no feien de cantants principals s'afegien a la llista de coristes. Disposar de 7 cantants en total era una passada.
La part instrumental també quedava força ben coberta: 2 Bateries: Coqui i Pitu; 2 guitarristes: En Dani i jo mateix; 1 teclista: en Joan; i dos baixistes: En Manre i en Pol.
A Partir d'aquí, les baixes es començaren a succeïr bàsicament en el grup de veus: primer la Marta, després la Sònia que davant la impossibilitat d'expedir un passaport a la seva filla recent nascuda, es va veure en la situació de deixar-ho córrer i desitjar-nos moltes alegries per aquests dies. El moment crític de debò, on va perillar realment la realització o no de la trobada, fou quan en Toni, Mr.face durant 5 anys va decidir no assistir a la trobada, cap dels dos dies. Tothom es va extranyar força. Feia uns dies havia proposat fins i tot, de fer un tercer bolo a Porqueres, on viu. Una mena de desànim s'apoderà de la gent, ja que un concert de Mr. Face sense Mr. Face no té sentit. No desprestigio ni molt menys a en Víctor (al final es va erigir com a salvador de la trobada), hereu del llegat que en Toni va deixar, però molta de la gent de la banda esperava una resposta diferent de la que en Toni donà. A més, en Victor només podia fer un bolo dels dos que preteníem fer i per tant divendres, quedàvem orfes de "Frontman".
El dilluns de la setmana que havíem de fer els dos bolos quedem per assajar a can Pitu. Viu prop de Cànoves en una masia d'accés, diguem-ne complicat.
Com que feia uns anys que no hi anava em vaig equivocar de rial i vaig acabar amb el cotxe al final del camí, sense sortida. Mentre feia marxa enrera veia pel retrovisor com plovia, suficient per deixar a terra uns xaragalls força grans. La mònica deia: esquerra esquerra!!!! i jo, cap a la dreta. De cop, el cotxe fa un extrany i es queda descompensat cap a un costat. Una roda havia entrat al xaragall i feia que la roda del darrere de l'altre costat s'aixequés uns 10cm del terra. Allà estàvem, atrapats, plovent...però descollonant-nos de riure, això si...que no falti. Després de diveros intents de treure el cotxe (empeny per aquí, per allà, puja a fer contrapès...) vam trucar a en Pitu. El seu riure tan peculiar va precedir a la solució: "No pateixis! ara vinc i truco l'urbanu que té un tot terreny".
"L'urbanu" és qui va dirigir a tot el grup intentant aixecar el cotxe cada 1, 2,3 i Paaam! si senyor!, molt musical tot plegat! Primer havia intentat de treure'l amb el cable i estirant amb el seu "totterrenu", però la posició del cotxe feia impossible la maniobra. Finalment i a petites aixecades, vam aconeguir treure el cotxe. Ja eren les 11 del matí i havíem perdut mig dia d'assaig. Mea culpa, sigh!
Finalment ens vam reunir per decidir que fèiem. I la decisió fou anul.lar-ho. Hi havia gent a favor i gent en contra. Les hores posteriors foren de creueament de mails. Uns que volien, altres que no, altres que venien de lluny tan si com no....bé, un batibull d'opinions, que al final, es saldà amb aquella expressió tan nostrada: "Què collons, fem-ho!!!"
Així doncs, arriba dijous. Plego de treballar i me'n vaig a Cardedeu. No hem assajat ni res i no sé que em trobaré. En principi, farem una hora de Galetes Franklin i la resta (el que doni) Jam session amb els músics de Mr. Face. Això avui. Divendres...ja veurem. Arribo al Tarambana i...si senyor!!...ufff!! hi és tothom. Saludo a tots. Hi ha certa alegria per la trobada en les seves cares. Parlo amb l'Aitor, que és el baixista substitut de Galetes Franklin. El titular té molta feina. Fa poc que toca i està un pèl nerviós, mola.
Pujem a tocar amb Galetes Franklin. Molt bé. L'Aitor se'n surt de conya amb les línies de baix que marquen els temes. Estic content. Problema solucionat. Trobar substituts i que alhora, siguin amics i bones persones costa. La gent respon de la manera habitual (és la quarta vegada que hi actuem). "Aplausus i aplausus". Acaba l'actuació i ens canviem de roba. Amb galetes intentem dur la vestimenta de l'epoca: tweed, tweed i més tweed!!!
Tornem a pujar, ara sí, com a Mr. Face i la comissió. Ràpidament tots connectem i els temes van esdevenint un seguit de rialles, picades d'ulls i bromes. El Victor (2on M.Face) es va ficant la gent a la butxaca com poques vegades havia fet. explica històries, fa riure i canta, com canta el cabrón. Els baixistes s'intercanvien cada 2 o 3 temes, ara en Pol, ara en Manre. Tinc en Dani, l'altre guitarrista al costat. Amb prou feines sento que toca. El tio té un ampli que faria retronar el bar (com el meu, jeje...) i toca al mínim. Li dic que apugi el volum. Ho fa. Els bateries també s'intercanvien al final. Surt en Coqui i puja en Pitu per tocar els últims temes. Els 2 riuen i riuen. Hem tocat unes 15 cançons i sense assajar. Tot de memòria. Bé, tothom s'ho ha mirat a casa una miqueta però junts, és la primera vegada que ho toquem d'ençà 4 anys.
S'acaba el bolo. La gent aplaudeix i crida. Ells s'ho han passat de collons i nosaltres més encara. Sopem una mica i parlem de demà. Tothom diu que vindrà menys en Pol que té bolo a València i en Pitu que es queda sol amb el seu fill. Ens despedim i quedem per l'endemà a les 20.00pm al kalitja.
Al arribar al Kalitja, la memòria comença a funcinar. Quines farres que ens havíem fotut quan això es deia l'Era. A les 8.30 començen les proves de so.Horroroses!!! .El lloc és bonic però sona com si escanyessin un gat. Ens preoucpa poc. La resta van arribant i anem a sopar. Carn a la brasa a dojo. Surto enamorat de les galtes de porc, que, incomprensiblement, no havia tastat mai.
Comença el bolo. Galetes Franklin surt a l'escenari i desgranem els mateixos temes que vam tocar ahir. L'Aitor està més segur. Sona amb més volum i això ajuda la resta. Entre el públic hi ha molts amics. Es mantenen prudents a un parell de metres de l'escenari. Tot i els esforços de la Maira i la Mònica la gent manté aquella distància fruit de la vergonya inicial. No la perdràn en tota la nit. Només un parell de noies ballen sense parar, apropant-se i allunyant-se com unes baldufes en moviment.Acabem el bolo entre aplaudiments i ens canviem la roba de Galetes per la que duiem abans de començar.
És l'hora de l'últim bolo de Mr. Face i la Comissió. En Víctor avisa als parroquians que el mono taronja el porta, que se l'ha posat, però que no l'hi entra. Sinceritat que fa riure!!! Començem a tocar. Els temes es van succeïnt ràpidament. Avui no hi ha canvi de músics, tots els que som estem sobre l'escenari. Les bromes giren entorn en Victor. Expressament, deixem el sol en una entrada d'un tema de'n James Brown. En Coqui esclata de riure. No sé que tenen els bateries que tots tenen un riure peculiar. Aquesta vegada sembla més una festa per nosaltres que per el public, que manté les distàncies tota l'estona, menys les dues baldufes esmentades anteriorment. Com en els bons temps, acabem tots tirats pel terra fent ressonar un acord de do sèptima que senyala el final de L'"everybody needs somebody". El següent tema el començem desde terra. Els primers compassos de Highway to Hell" sonen mentre a l'escenari hi ha una amalgama de cossos que es mouen com escarabats malalts. Ta bé!
Acabem el concert tots suats fins als turmells i contents per la bestiesa que acabem de perpetrar. La Maira té la cara vermella fruit de l'esforç de cantar i ballar durant dues hores i mitja.
Acabem tots fora de la sala despedint-nos i recordant batalletes com els bons avis que som. L'hemeroteca amb potes que és en Joan parla de llocs, dates, hores i persones que ningú és capaç de recordar. Que algú li faci un monument sisuplau!
A les 5 de la matinada pleguem veles i tothom cap a casa. En Manre diu que a l'agost tornarà. Les ments d'alguns ja maquinen alguna altra festa per aquelles dates, de moment, en forma de costellada. Ta bé!
Em fico al llit, ja ha passat. La Gemma dorm. Només un murmuri surt de la seva boca. Realment ens ho hem passat de conya. Je je....
Dos dies després en Joan em truca. Sóc a l'Aki comprant coses vàries amb la Gemma. Em diu que els del Kalitja volen que Mr. Face toqui a la Breda de la Plaça amb la Salseta....esclatem a riure per telèfon!!! I que en son de rares les coses. Fa dos dies que firmàvem la defunció i ara ens donen vidilla. No sé, no sé....ja veurem, el dijous al matí en parlarem. A mi se m'acut actuar-hi però amb el nom canviat, rotlllo "Mr. Flus i la col.lisió" o quelcom semblant. A veure que en diuen.