Fes-t’ho tu mateix! episodi pilot
Enviat per ferranarenys el
Això és el que em va dir mon pare: Fes-t'ho tu mateix! ja t'ajudaré!
Més aviat, la única possibilitat que tenia d'adquirir un habitatge era comprar-lo totalment destruït i reformar-lo jo mateix, amb l'ajuda inestimable de mon pare i tot amic que s'hi apuntés.
Sortia d'una rel.lació una mica convulsa. Tot i que me l'estimo molt, l'Ester i jo no estàvem fet per viure junts ni compartir les nostres vides a aquest nivell. Viviem en un àtic de lloguer, preciós: 2 habitacions, llar de foc, 2 terrasses...i a sobre era barat! Ens l'havia llogat una dona gran d'aquestes que mig poble és seu, perquè l'altra meitat és d'una altra dona igual de gran que ella. El parc d'habitatge de lloguer d'arenys de mar està en mans de dues senyores que sembla que lluitin per veure qui es posa el perfum més horrorós.Anyway, el fet és que al trencar la nostra rel.lació vaig pendre la decisió de marxar jo i que el pis se'l quedés ella.... Craso error!!! Al arribar a casa dels meus pares amb totes les maletes i les meves pertinènces vaig entendre que havia d'endurir el meu caràcter i no cedir amb tanta felicitat. L'única raó que em va donar la meva ex-parella per quedar-se ella amb el pis fou que en una rel.lació anterior va ser ella que va marxar. En el moment ho vaig trobar del tot lògic, jo no havia marxat abans d'enlloc perquè era la primera parella amb la quie vivia. Als deu minuts de ser fora ja no ho trobava tan lògic i a la que obria la maleta en la meva nova habitació (antiga habitació de la meva germana i actual despatx del meu pare) pensava que jo era imbècil. Així estava l'estiu de 2004. Fins que va passar, l'estiu s'entén. Havia marxat de vacances a Berlín tot sol per aclarir les idees. No vaig aclarir res. Només que a casa dels meus pares hi havia d'estar poc temps, el just per trobar un pis de lloguer que em pogués pagar amb el meu sou de llibreter i amb el meu quart de sou de músic.
Llavors, la idea va començar a voltar per les ments dels meus pares, clarividents com pocs. Si s'ho proposen poden ser el que vulguin: últimament ma mare és dermatòloga.
La idea semblava la panacea, sempre precedida de la pregunta: Perquè no compres en comptes (ells diuen envès) de llogar?
ja ja ja!!!!
L'estiu de 2004 la bombolla inmobiliària estava en el seu punt de màxim esplendor, feia goig la molt puta. La gent que feia 3 o 4 anys que havia comprat un habitatge el podia vendre molt més car! Un conegut em va explicar una nit de taja total al Johnny's (discoteca de dubtosa qualitat d'arenys): " fffa guatre anys ge em vaix gomprar un pizzz!!!! em va gostar 17 gilos i ada le venut peg tgentaunimitx!" gollons! vaig dir!
Per aquelles dates el pensament general era: "compra! no siguis burro! un lloguer costa el mateix que una mensualitat d'hipoteca! i d'aqui uns anys (no et diuen que ja seràs mort) serà teu" i que coi! millor tenir algo que no tirar els calés en un lloguer que mai saps quan et fotran al carrer". Qui ho deia, que és molta gent, ni deuen tenir hipoteca ni saben de l'existència d'una cosa que es diu "contracte de lloguer per 5 anys"!!!! El fet és que jo, borratxo d'afany possessiu, indüit per la creença general de que comprar és millor que llogar i amb el suport dels meus, vaig decidir que m'havia de comprar un pis!!!!
