Fragment de camí.

Quan mires amunt i veus encara aquests núvols negres que no s’acaben mai de desfer t’entren els dubtes. Val la pena seguir el camí? Rere aquella corba o un tros més enllà hi ha tot allò que tu esperes? Agafes un bastó llis i recte i fas uns passos més. Esperes veure una part que ara resta oculta. Però no, una vegada més tot segueix igual, incertesa. Sospires llargament. Un nou impuls, sempre queda lloc per l’esperança. Sempre, i mai et rendeixes. Per això quan no pots veure el cim, per culpa d’aquells núvols, decideixes tirar endavant de forma definitiva. Perquè aquest és el teu somni, el que un dia et va fer volar, i ara no pots deixar que aquell vell record s’evapori entre els plecs confusos de la ment cansada. A pes