Fragment de conte inexistent nº2
Enviat per tocinot el
Fragment de conte inexistent nº2
El vent agitava les capçades dels arbres amb força. Desenes de fulles es desprenien ja que la tardor estava prou avançada. Una velleta caminava encorbada per els anys per el camí polsegós. Pas a pas, lentament, s’ajudava amb un bastó gastat per tants anys d’us. De tant en tant parava, respirant feixugament i observava els metres que tenia al davant. Feia més de setanta anys que anava de casa a l’hort i de l’hort a casa. Anys enrere l’havia fet amb bicicleta, però ara era només una andròmina oxidada en algun racó oblidat de la casa.
En els ulls d’aquella dona hi havia una tristesa immensa i també una saviesa profunda. El llegat de la seva memòria es perdia i no hi havia ningú per recollir-lo.
