Futbol

Què m'agradaria ser de gran? Josep Guardiola...ho tinc clar, em sembla. Passejar-me tot elegantot per la zona delimitada als entrenadors, cridant i corregint al millor jugador del món, que no és Robben, espantant-me perquè en Samuel m'ha saltat a sobre celebrant un gol. I sobretot: Dient menys imbecilitats i obvietats per minut que qualsevol altre entrenador.
Això del TDT està molt bé. Ara m'he enganxat a Barça TV, sectària perquè si, però a mi em mola tu! Pots veure les aparicions en premsa de'n Guardiola completes i no només els talls que passen a les notícies. T'assebentes que realment el paio explica coses , tampoc massa útils perquè enganyar-nos, però almenys diu com juga l'altre, que ha fet per marcar-lo i guanyar. S'explica correctament. Vaja, que dóna gust tenir un personatge així entrenant el teu equip.
Després de tot el que duem de temporada, encara no he aconseguit que la Gemma li agradi el futbol. No ho entenc. Si aquesta temporada fos...no sé...la 2001-2002, on no ens menjavem ni la gespa que els jugadors trepitjaven sense cap esforç ni compromís ho entendria. Però ara!. És com si ella em fés veure el millor cor (agrupació de persones cantant a diverses veus, sovint desgraciadament vestides per algun descerebrat) del món i no ho valorés. Segur que li sabria trobar la bellesa i l'interès...segur...sóc sensible...em sembla.
De totes maneres, no desistiré en el meu camí i algun dia cantarem junts "GOOOOOOL" en l'últim minut de la final de champions de 2023. Tots els meus esforços no hauran estat en va.
Per cert, Galetes Franklin comença assajos amb secció de vents!!! i preparem un espectacle nou...les dives/dames/senyores del soul o quelcom semblant...ho anirem polint.