Galetes Franklin

Avui adjunto un text que ja està en el bloc de Relk, per exemple, o a la web de Galetes Franklin. El va escriure en Joan, el teclista. Em fa gràcia, no només perquè, en certa manera, em pertany, sinó per la imatge que diu que li vé al cap quan assajem tots junts.
Alguns components de la banda tenim la idea de que aquest any serà bo. Quan diem bo volem dir que potser treballem una miqueta més que els 2 anys anteriors. De fet, serà fàcil superar la marca. Després del cap d'any a Arenys, aquest divendres ataquem la capital. Estarem al Zac-club, antigament La Boite. La nit és en programa doble. Nosaltres més una banda anomenada The Logical Group. Els més desperts ja deuen saber que fan versions de Supertramp. Un món curiós, aquest de les versions, covers, com els hi diuen a EE.UU. Sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi hauràn. Una bona manera de passar pel teu sedaç musical, obres que són molt conegudes, i fer-te-les teves per uns moments. A qui no li hagués agradat composar Respect o Chain of Fools? a mi si.

galetes franklin és un grup de versions d'aretha franklin on hi ha tres components de relk (maira, coqui i joan) i tres no-components de relk (mònica, ferran1 i ferran2) ... el repertori, d'una hora i mitja aproximadament, està format per una vintena llarga de clàssics que fa gairebé ja 40 anys es van fer populars en la veu de la cantant de memphis ... tenim myspace i tot ... amb galetes, assajem alguns dimecres al matí a casa d'en coqui, a cardedeu ... dues horetes ... el temps just per fer un repàs al repertori i xerrar una estona sobre si tal local o tal altre voldran que hi anem a tocar i ens pagaran alguna cosa ... sovint, mentre toquem em ve al cap una imatge recurrent ... entro en una mena de mirall que reflecteix la imatge oposada i visualitzo un conjunt de quatre negres de memphis, ben alts, tipus jugador de bàsquet, amb dues cantants despampanants (també negres, eh) i amb una mitjana d'edat que supera la ratlla dels trenta anys, que tenen el curiós costum de reunir-se alguns dimecres al matí, a l'hora que la gent normal treballa, per repassar -ja se'l saben- el repertori de, per exemple la maria del mar bonet o en lluís llach ... i em poso a riure sol ... i els altres em miren i pensen: "de què riu aquest ara?" ... i jo penso: "estem tots ben sonats"