Galetes franklin al Zac-club

Ahir va ser una nit extranya. Tocàvem a la sala Zac-club de Barna. Ja ens temíem que l'afluència de públic seria més aviat escassa. Tot i així sempre et queda aquell "bree" (mola eh?) d'esperança al pensar que Barna és molt gran, que hi ha gent per tot i bla bla bla....en el fons, i no tant en el fons, Barna té una oferta d'espectacles excel.lent. Els festivals i concerts es succeeixen de forma maratoniana i sense descans. Hom pot passar-se tot l'estiu (si es té el diner necessari, temps, ganes i estómac per suportar segons què) anant de festival en festival veient el millor de la música d'abast planetari. Ahir n'era un exemple. Al Sónar, festival sobrevalorat a hores d'ara, hi actuaven Madness...ein? Madneeeessss? al sónar?? Què cony i pinten aquesta excel.lent banda anglesa en un festival de música avançada? Mentre sopàvem ahir davant del local on hores més tard vam sucumbir a la poca presència de personal, en Joan i jo comentàvem aquest fet. Ell deia que en la seva època (la de Madness eh! en Joan és a-temporal), anys 80, Madness es va avançar al seu temps i que per tant, és lícit que actuin en un festival de música avançada. No sé, no sé...bateria, baix, guitarres, pitos...qúè té d'avançat mesclar pop, soul i reggae? en fi...que Madness són molt guais..."nothing more nothing less, love is the best!" cantàvem mentre sopàvem i vèiem els quarts de final de l'eurocopa entre Turquía i Croàcia. La gracieta del sopar fou el plat demanat per en Joan: Entrepà de tonyina "artística" o atún "artístico" que vé a ser el mateix en diferents idiomes...jujuju....l'adjectiu "artístic" era enigmàtic. Quan a la cambrera (una noia que utilitzava la "i" per sobre les altres vocals) li vaig preguntar (només per ajudar i aclarir alhora) què era la tonyina artística, va dir " no lo sí, si quiris si pudi priguntar". Llavors tots se'm van llançar a sobre: "Tio!! i la màgia? preferim que ens sorprenguin!!!"
Si senyor, això si que és viure al límit (com els músics de veritat)...deuen fer els mots encreuats a boli (els músics de veritat els fan). Finalment, l'entrepà de tonyina artística va arribar. Consistia en una baguette normal, sucada amb tomàquet normal, la tonyina normal disposada en una posició normal sobre la baguette normal, i unes olives verdes normals tallades per la meitat, de forma normal i situades sobre la tonyina normal. Això si, la baguette venia oberta. El misteri feia que desatenguéssim el fantàstic partit de futbol. Què cony serà lo "artístic" de l'entrepà? que està obert? La paciència se'ns acabava quan la noia de les "is" va tornar a la taula...atenció: amb un plat de calamars a la romana! i va i diu: "isto vieni con il bicadillo di atún"....collons! els calamars eren lo "artístic" del plat o què?
doncs si! Somriures entre la concurrència...i allà es van quedar els calamars, víctimes de la poca sorpresa "artística" que van generar en el sí de la banda, ja que, se suposa, que nosaltres, com a artistes que som, sabem distingir entre allò que és artístic i el que no ho és. Definitivament aquella mena de pegat alimentici de la família de les fritangues, no ho era. El cuiner (manipulador d'aliments en el millor dels casos) encara deu estar rient..."Otro atún artístico marchando!!! jajajajaja".
Bé, això fou el que el sopar va donar de sí. Jo vaig ingerir 3/4 de plat combinat clàssic sense pretensions artístiques per cap banda. Devia ser això el que va fer que em sentís fatal a partir d'aquell moment, i ja se sap: si un múic menga malament...tocarà pitjor!
El concert al Zac-club, bé....en resum, vam tocar correcte. Menys jo que ho vaig fer pitjor. Em vaig ratllar molt amb el meu rellotge. Mentre tocava pensava en el rellotge i per tant no estava gens concentrat. Què cony fa un guitarrista d'una banda que fa un tribut a l'Aretha Franklin, i que es vesteixen de l'època, amb un Swatch de color taronja al canell? Fins que no me'l vaig treure no vaig estar tranquil, (mariconades de guitarrista aburgesat, en el fons). Al acabar el concert, el responsable em va passar el sobre amb la recaudació total. Havíen apuntat les entrades anticipades i les venudes a guixeta en dos columnes: 8 entrades anticipades a x euros i 3 entrades comprades a guixeta a x+3 euros, si l'entrada anticipada val 12 euros, quants diners van guanyar les galetes franklin? jo ho sé jo ho sé...poc....molt poc!!!
En total a la sala hi havia, les 11 persones que havien pagat per veure'ns, l'Aitor (baixista substitut de la banda) i la Marta (persona que s'estima amb bogeria el baixista substitut de la banda i és corresposta pel mateix baixista substitut), la xicota de'n Coqui (bateria), una amiga de la Mònica i un company de'n Baloo (tècnic de so de la sala). Si sumem tot això dona un total de 16 persones de públic. No està malament. Un cop, amb Mr.Face i la comissió, vam actuar a la Cova del Drac de Bcn davant 2 persones de públic, una d'elles era el meu amic Ramon, que havia vingut amb mi. L'altra era en Jordi, un altre amic. Almenys al Zac la balança amics/desconeguts es decantava (per poc) pels desconeguts.
En fi, no passarem a la història per cap raó, ni per molta afluència ni per poca. Millor hagués sigut que no hagués vingut ningú....una altra divertida historia al sarró tindríem ara!
Al final de la nit, als camerinos, l'Amic de'n Baloo, un home gras amb pinta de motero, ens va representar un monòleg de 20 minuts de durada força distret sobre la seva banda de versions de cares B de rock dels 70, toma ya! es poden fer bandes tribut de qualsevol cosa, nosaltres som l'exemple vivent! Algú s'apunta a fer una banda tribut de Raffaela Carrá? Encara no tinc clar si el paper de Raffaela l'hauria de fer un paio amb perruca, riuriem molt!

Expressions apreses ahir a la nit: Dues en total, ta bé!

1-Cansautor: aplicable a una quantitat altíssima de homes/dones que canten, guitarra en mà, solets

2-Gritarrista: aplicable a guitarristes com jo que es pensen que el fraseig és el soroll que fan els bafles.

Bé, massa massa no va donar la nit del divendres. Esperem que la nit del 23, Sant Joan, l'actuació a Arenys, "una de nuestras plazas fuertes" arribi a 20 persones d'assistència com a mínim, segur que si. Ja comentarem la nit quan els aconteixements hagin succeït.
Apali