Guy Ritchie torna a fer cinema...per fi!

Per fi. Mai una artista pop havia estat tant nociva com per tallar de soca-rel la creativitat d'un director de cinema. Madonna s'ha separat de Guy Ritchie, el director de cinema britànic, després d'uns quants anyets de matrimoni. No sé si la seva ànima ha patit les conseqüències de la separació, però les nostres si i moltes gràcies. Desde que el matrimoni es consumà, el director va baixar el llistó fins fer-lo fregar el terra. A Madonna li va passar, encara que fós només durant un disc, l'inversa. Edità "Ray of Light", que segons la meva humil opinió és el seu millor disc.
Però deixem de parlar d'ella i ataquem la figura d'aquest director que sembla un altre desde la separació.
La seva carrera s'enceta amb la brillant "Lock, stock and 2 smokin' barrels", un film brillant, trepidant i divertidíssim on quatre colegues perden tots els seus estalvis en una partida de póker contra el pitjor gàngster de Londres. El muntatge és brutal. Històries paral.leles se succeixen per fer de la trama un batibull d'estudiants cultivadors/traficants de marihuana, manguis maldestres etc etc...Destacable és l'aparició d'Sting, pare del protagonista i amo del bar que el gàngster també vol apropiar-se. L'altre aparició curiosa és la de Vinnie Jones, ex-futbolista professional, trencador de cames i mandíbules, on encarna un assassí a sou que sempre duu al seu fill de 12 anys allà on va, enseyant-li com funciona el negoci. En definitiva, mireu-la que us agradarà.
La seva segona pel.lícula ja és força més coneguda. "Snacht, cerdos y diamantes" no es mou dels cercles delictius londinencs però en comptes de tractar sobre les partides il.legals de póker, tracta sobre els combats il.legals de boxa. Jason Statham, que a "Lock , Stock..." tenia un paper semi-protagonista, aquí és l'eix conductor de la història. El millor de tot és veure a Brad Pitt fent de gitano anglès. No se li entén res. Et pixes.
Els tòpics de Ritchie es repeteixen de manera brillant sense fer-se pesats.
A partir d'aquí es casa amb Madonna i la cosa cinematogràfica decau de forma alarmant. Dirigeix un moc anomenat "Barridos por la marea" on Madonna hi té un paper protagonista. Un desastre. Intenta reeixir el seu treball dirigint "Revolver", un intent de tornar al seu cinema habitual però sense aconseguir-ho. Els somnis, el joc real/irreal confon la trama massa. Tot i que personalment no em va desagradar, no és aquell cinema amb que ens havia obsequiat anteriorment.
A partir de la separació amb Madonna sembla que la seva carrera cinematogràfica dona un tomb i durant el 2008 surt a la llum "Rock'n'rola", un altre film sobre els baixos fons londinencs. Aquesta vegada, les trames urbanístiques i els "pelotazos" inmobiliaris són el tema central. Jason Statham cedeix el protagonisme a Gerald Butler, el "Leónidas" de 300. La pel.licula agafa el to dels dos primers llargmetratges de Ritchie: Acció, humor anglès, i trames creuades són els ingredients principals again.
Així doncs, podem estar feliços d'aquesta separació. Ha fet renéixer el cinema d'aquest director i espero que la cosa continui i no decaigui. Gràcies Madonna!