HI HA VIDA DESPRÉS DE LA MORT? MORTS APARENTS. FENÒMEN DE LA “NEAR DEATH EXPERIENCE”

Contestaré aquesta pregunta des del punt de vista de creient, que és el que sóc ara. I la meva resposta és sí. Visc en l’esperança que el meu esperit anirà cap a la Llum quan abandoni el cos en el moment de la mort corporal. Perquè l’únic que mor i deixem és el nostre cos, i jo crec que hi ha l’esperit a dintre nostre, que és el que li dóna vida, i aquest no mor.
I penso així perquè dono crèdit a les paraules de Jesús, en qui crec. Jesús, que és assassinat a la creu, parla sempre del Pare, a qui lliura la seva vida per nosaltres. Té tanta confiança que fa que jo m’ho cregui. I aquesta creença dóna sentit a la meva vida; altrament no entendria gaire res. I he vist morir dues amigues en aquest sentit de fe i d’esperança. I quina pau i quin alliberament quan és l’hora de marxar.

Tot això ho explico des de la fe profunda, perquè ja sabem que des de la raó no hi podem arribar. Per tant, no és un discurs racional. Si m’ho feu discutir des de la racionalitat no arribarem gaire lluny, perquè no és un fet científic que es pugui demostrar. Tanmateix, no és veritat que ningú dels qui han mort no ha tornat per explicar-ho. Hi pot haver contactes amb el més enllà, que en diem, i no parlo d’esoterisme, sinó dels místics nostres i d’altres religions, que en estat d’èxtasi han tingut experiències que traspassen els nostres límits corporis, i poden parlar de l’altra vida, perquè la coneixen. I en el son profund poden connectar amb persones que han traspassat, i alguns difunts han pogut comunicar experiències de l’altra vida. Com que és una altra dimensió i un nivell de vibració molt alt, es fa difícil la connexió.

Pot semblar que parli de ciència-ficció, perquè és una realitat no fàcil d’assolir, però tan real o més que el que vivim en aquest món, on el que anomenem realitat és fugissera, efímera. L’hinduisme en diu “maia”, que per a ells vol dir “el que no és real”, perquè la realitat és el que no veiem, però estem enlluernats pel món físic, que és on vivim. I, evidentment, el nostre cos té una constitució física.

Hi ha un altre tema, que és el de les morts aparents, en què tornen a la vida. En anglès en diuen “Near Death Experience” o NDE. És un fet viscut per moltes persones que han estat a les portes de la mort, i que quan tornen estan transformades i parlen del no-espai i el no-temps. Gairebé totes diuen que han sentit una veu interior que els fa tornar perquè no és la seva hora, però que la majoria s’hi volien quedar, pel benestar que sentien en aquella dimensió. Hi ha centenars i centenars d’exemples, i no crec que totes elles patissin d’al·lucinacions. Moltes parlen de com veien el seu cos, del qual havien fugit, allà baix en el quiròfan o a terra, en el lloc de l’accident. Quan els fan reviure tornen al cos, però recorden la vivència. Jo m’ho crec, perquè tenim una ànima o esperit i un cos, que és el que ens fa de vehicle a la Terra i ens ajuda a experimentar el que és físic. I tinc molt respecte i il·lusió per la vida terrena, però no vull oblidar que això s’acaba aviat, encara que visquem cent anys.

Ara comencen a haver-hi alguns científics que donen credibilitat a aquests fenòmens. Tenim el cas del cardiòleg holandès  Pim van Lommel que treballa al Departament de Cardiologia de Rijnstate Hospital d’ ARNHEM (Holanda), que ha publicat un document, que he pogut llegir, parlant sobre aquest tema, perquè ell com a cardiòleg  n’ha vist molts de casos. Diu que al món occidental hi ha un 4% que ha viscut aquesta experiència i això correspondria a 9 milions de persones a EE.UU.

He llegit també al Newsweek, revista publicada a Nova York setmanalment i distribuïda per Estats Units, del 8 d’octubre de 2012, un article del Dr. Eben Alexander , neurocirurgià de Virginia, on explica la seva experiència de NDE l’any 2008. Era un metge completament escèptic , fins que va estar en estat de coma una setmana, i ara hi creu, perquè ell mateix ha tingut l’experiència. Els seus companys metges se’l miren amb recel, però ell que continua treballant  de neurocirurgià, explica sense angúnies el que ell va viure.

Jo l’any 1975, ja vaig llegir l’autor Raymond Moody de Virginia, que va escriure “Vida después de la vida”, que és un recull de relats de persones, que han viscut aquesta situació. Més tard ell va conèixer la doctora Elizabeth Kübler-Ross, que va publicar en aquesta mateixa línia: “La mort una aurora”.

Jo ara acabo de llegir el “best seller” americà: “El cielo es real”, publicat el maig de 2012. És l’experiència de NDE, viscuda per un nen, Colton, de 4 anys a les portes de la mort, i escrita pel seu pare Todd Burpo. Totes aquestes experiències s’assemblen molt i per tant, jo els dóno credibilitat.  Pel qui estigui interessat, suposo que tota aquesta informació que us he donat la trobareu a google.
També a moltes persones ens agrada pregar pels nostres difunts i parlar-los com si fossin vius, perquè creiem en aquesta vida després de la mort i sovint els demanem favors, pensant que des de la dimensió on són ens poden donar un cop de mà. Jo ho crec i diré que ho he experimentat. No poden comunicar-se amb la paraula, però sí a través de la intuïció que es va desenvolupant, i, per tant, van arribant idees que no sabem d’on vénen, però que ens ajuden.

Així mateix, expliquen que hem de deixar els morts tranquils, perquè puguin fer el seu camí deslligats d’aquest món ja. Malgrat tot, penso que demanar-los algun favor, de tant en tant, és lícit. I les persones que han fet una mica el traspàs, però tornen, parlen dels familiars i amics ja morts, que els venien a rebre.

Amb tots aquests relats, la meva fe i la meva creença en les paraules de Jesús, puc dir que començo a veure clar que hi ha una altra vida després de la mort. I això m’ajuda a viure en l’esperança i el goig d’una vida millor en un pla que no és el físic, i que per a mi ara és molt plausible.