Jo També tinc problemes amb la TDT
Enviat per ferranarenys el
Per fi he llogat el meu pis. M'ha costat un any. Finalment una encantadora parella amb un fill en camí han accedit a la vivenda que durant dos anys i mig vaig estar reformant juntament amb altres membres de la meva família. Algun dia continuaré explicant, en aquells apunts titulats "fes-t'ho tu mateix", com fou el fet reformar un pis per algú que no en té ni idea. Anyway. El cas és que amb el primer problema que s'han trobat els meus llogaters ha estat el cony deTDT. Com que es tracta d'una tema de comunitat vaig posar-me en contacte amb la nostra presidenta que es va posar en contacte amb l'empresa que administra la finca que es va posar en contacte amb el tècnic que havia de passar per mirar-s'ho.
Fins aquí tot correcte, lent però correcte.
La frikada comença quan, per agilitzar i economitzar temps vaig decidir fer les gestions jo mateix. Segons em van informar els llogaters, el tècnic, d'Arenys de Munt de tota la vida, va passar, s'ho va mirar i va marxar, sense donar cap diagnòstic de que fallava i posteriorment ni es va posar en contacte amb mi ni res de totes aquestes coses tant complicades i tant difícils que necessiten d'un màster en comunicació de la Universitat de Harvard per ser dutes a terme.
Així doncs que em vaig armar de valor i vaig trucar a la botiga/taller propietat d'aquest tècnic.
Una senyora m'apareix a l'altra banda del fil telèfonic i em diu que el senyor (no direm el seu nom per tal de no ofendre a altra gent que comparteix el seu mateix cognom...) no hi és ! em diu la senyora. Molt bé, li explico el problema i ella diu que aquest tema li sona, que li sembla que va passar però que no sap res més. Jo li demano el mòbil del tècnic per poder parlar amb ell. Sorprenentment em diu que no en té. Ah! dic jo, un tècnic sense mòbil que arregla antenes i conexions de TDT. Molt bé, li pot dir que em truqui? li començo a donar el meu mòbil i la senyora m'atura. M'explica que degut al mal ús que les seves filles han fet del telèfon fix trucant a mòbils han anulat la possibilitat de fer-hi trucades. Jo començo a flipar en colors...què? No sabia ni que existís aquesta possibilitat. Començo a encendre'm davant la inutilitat de la conversa. Li dic que tot el que m'està explicant em sembla increïble. Li pregunto si sempre treballen així o és un tracte especial cap a la meva persona? El comentari no li fa cap gràcia. A mi si. Em sorprèn que tingui ocurrències així quan noto que m'estic posant nerviós. Ella em diu que les coses son així i d'alguna manera molt i molt subtil, tant que he oblidat les paraules exactes, em convida a buscar-me la vida per una altra banda. Faig un últim intent de donar-li el fix de casa. Ella de mala gana, se l'apunta, fa allò de: " a veure que busco un paper...si! digues...noranta tres...set nou dos..." Llavors li dono un segon fix ja que a les tardes treballo en un altre lloc que no és casa meva i com que a mòbils no truquen...Ella em contesta que això és un embolic això de donar 2 fixes i que no sap si em podrà trucar matí o tarda i que no sap si se confondrà amb el telèfon del matí o de la tarda. Jo intento il.luminar les poques llums de la senyora fent-li veure la contradicció dels seus arguments, dient-li que si em truca al mòbil tota aquesta problemàtica desapareixerà, fins i tot li ho prometo. Ella fa com si no m'escoltés i em repeteix la sentència anterior. Fa estona que em sento molest. D'altres ja l'haguéssin engegat a la merda uns minuts abans. Com que ja em veig trucant a un altre tècnic li deixo anar un el discurs de que aquesta manera de treballar no és ni efectiva ni eficaç, que em sembla increïble el conflicte que tenen amb els mòbils i que tot plegat em sembla una mica pre-històric. Què he dit! Això fa enfadar a la senyora del telèfon que potser s'imagina ella i el seu marit amb pells d'animals per roba, un garrot i sense depilar. Li faig veure que no és un problema estètic sinó ètic. Però ella no ho vol entendre. Així ho fan i així ho faran, puntopelota. Finalment li dic que ho deixi estar i que ja em buscaré un tècnic que tingui mòbil. No se si el trobaré! li dic. Ella em diu que molt bé. No ha entès aquesta broma tampoc. Em despedeixo amb un gran "bon nadal!" que sempre fa ràbia i començo a cercar un altre tècnic tot pensant que a Arenys de Munt no han canviat tant les coses desde el segle XIX en temes d'antenes i comunicació amb la clientela. El nou tècnic que he contractat m'ha demostrat que no. Té mòbil, em truca per qualsevol eventualitat.... al meu mòbil! I a sobre ja sap perquè els veïns no veuen la TDT. Els capullos que van fer la instal.lació interna dels cables de l'antena cap a les preses de conexió no les van fer bé....o sigui nosaltres! jajaja!