kau-6-tika

Aquest matí quan he anat a treballar, en una flamant moto nova, conduia darrera d'una furgoneta que m'ha traslladat en el temps cap a una visió, si més no simpàticament macabra, que vaig tenir fa anys. La semblança, de la brometa per dir-li d'alguna manera era total. M'explico. Fa anys que a la nostra bonica vil.la hi havia un restaurant argentí, ara hi ha un altre restaurant que delecta als seus parroquians amb unes delicatessen i una terrassa que donen que parlar, tant per allò bo com per allò dolent. Just al costat, entrada cap a dins, hi havia una casa de pompes fúnebres, ara és un negoci de telefonia mòbil em sembla. La paret del restaurant que mirava cap a aquest negoci de taüts, recordo que era de color blanc. Un bon dia, la marca de refrescos més famosa de la història hi penjà un cartell publicitari que deia: "coca-cola, sensación de vivir". Tenia conya la cosa. Imagineu-vos la cara del que per A o per B ha d'entrar a un establiment d'aquest tipus, diguem que feliç no ha d'estar. I just abans d'entrar, veu aquell cartell, vermell, amb gent rient, tothom feliç...bé...aquelles paradoxes de la vida que a hom li fan certa gràcia, fins el dia que m'hi trobi.
Doncs avui s'ha repetit la història. Anava tot endormiscadot (però atent) sobre aquest bé de déu de moto, quan la furgoneta que tenia al davant m'ha cridat l'atenció. Dir que la furgo era bruta era quedar-se curt. S'intuia el color blanc de la planxa i prou. A sobre el tub d'escapament deixava anar una generosissíma quantitat de CO2 a l'atmòsfera, però com que la meva consciència medioambiental és molt rigurosa, jo allà al darrere, vinga, inhalant-ne tanta quantitat com podés. La furgoneta pertanyia a una empresa de repartiment de medicaments a domicili, i llavors ho veig...osti tu, quins collons!!!!. Al cosat de la marca de l'empresa, l'eslogan: "Et portem la salut a casa". Hi torno, Quins Collons!!! Al igual que en l'exemple anterior, la paradoxa forma part de la nostra vida, no saps com si arriba, però allà està. Sense anar més lluny, jo mateix, sóc l'encarregat de comprar, col.locar i vendre els llibres d'autoajuda de la llibreria on treballo. Potser és una de les coses que més odio al món. Realment s'han tallat tants arbres per fabricar tanta merda? Lògicament, en segon lloc, estan els clients que compren aquests llibres pensant-se que això els ajudarà. Com si d'un medicament es tractés.I el pitjor és que no saben que just a la planta de sota hi ha exemplars de "crim i càstig", "Siddharta", "el guardià entre el camp de sègol", "Rant" i altres meravelles de la literatura que segur que "ajuden" més que no aquest conyàs de "EL Secreto".
Anyway, si voleu aprofundir en el tema de les paradoxes, us remeto als capítols 5 i 6 de la 4a temporada de "Lost". Ells si que en saben.