La crisi al PPC

Ahir vaig quedar bastant sorprès per la decisió d’en Josep Piqué de deixar la presidència del partit a Catalunya.

Personalment i independentment de la seva ideologia política, en Piqué sempre m’ha agradat com a polític, ja que sap raonar i justicar les coses i com va dir en Montilla, és una persona que sap i vol dialogar i se’l veu força treballador. Potser per això els seus li han barrat el camí i cansat de defensar-los volent o sense voler, si el que fan és matxacar-te més val deixar-los penjats.

Jo mai l’havia vist massa coincident amb la direcció del seu partit, sobretot a Madrid, ja que el seu tarannà és més de CDC.

En Piqué ha passat pel PSUC, per CDC i va acabar al PPC, passant algunes èpoques a l’empresa privada de la qual algunes coses no van sortir massa clares. Per tant, la seva evolució ha estat espectacular.

Tinc entès que la portaveu del grup municipal del PP a Arenys de Mar és afí a en Piqué, perquè així m’ho havia comentat quan érem amics i no sé si prendrà la mateixa decisió que el seu fins ahir president “provincial”.

De totes formes, ara no és un bon moment per plegar de res, sobretot si allò pel qual aspires és anar de diputada a Madrid. I per això cal anar a les llistes electorals pel Congrés. I no tinc cap dubte que a la Rosa li agradaria tornar anar a Madrid.

Arriba un moment en que després de sentir-te decebut per l’electorat acabes pensant només amb tu, i això és el que pot arribar a passar al PPC d’Arenys o de qualsevol altre poble català.

Tal i com vaig dir en el Ple d’investidura, a Arenys cal sàvia nova a tot arreu.