LA DEGRADACIÓ DEL COS AJUDA A ACCEPTAR LA MORT

Doncs sí, amb el procés d’envelliment i degeneratiu del cos, costa menys acceptar que hi hem vingut una temporada, però que hem de marxar del planeta. Majoritàriament, la idea de la mort espanta, fa por. Jo n’he parlat altres vegades, perquè és un tema del qual tinc consciència des que soc molt joveneta. Sembla que amb el pas dels anys l’he pogut integrar a la meva vida i acabar acceptant-lo. M’ha costat, però.

Vaig sentir una persona que deia: “Per haver de passar el mal tràngol de la mort, millor no haver nascut.” Això no és el que penso jo, perquè la vida la trobo apassionant, malgrat tots els mals moments que t’arriben. M’agrada molt la natura i soc molt vital, com tota la meva família. Trobo que l’aventura de la vida és molt interessant i és una gran font d’aprenentatge. Com que soc creient, penso que és molt esperançador creure en el més-enllà i en una vida després de la vida terrena. He llegit molts llibres sobre aquest tema; entre d’altres, La mort: una aurora, de l’Elisabeth Kübler-Ross, que era psiquiatra, o Vida después de la vida, del metge Raymond Moody, Jr. Ho vaig entenent i acceptant. I, com que segur que marxarem, prefereixo haver-ho treballat des de fa anys.

Veig persones que el consideren un tema tabú i no en volen parlar mai, però aquest amagar el cap sota l’ala no serveix, perquè arribarà. Per això, com dic en el títol, el fet que el cos s’espatlli ajuda a entendre la nostra naturalesa finita.

Entenc que el nostre cos és una màquina molt complexa i complicada a la qual hem de cuidar bé. Hi ha una gran intel·ligència en cada un dels milions de cèl·lules, i cadascuna fa la seva feina. Hi ha molta més intel·ligència acumulada i repartida en tot el cos que en la ment, que és on tendim a centralitzar-la. Li hem de donar les menges necessàries, alimentant-la com qualsevol màquina, i si no ho fem morim. M’adono que les investigacions científiques sobre el cos van endarrerides, perquè la complexitat és enorme, i de moment, malgrat el gran avenç tecnològic, no avancen gaire en aquest terreny, i encara queda molta exploració per aprendre a lluitar contra les patologies físiques i psicològiques, més difícils encara. Que lluny estem d’entendre com funciona el cervell, que és la base de dades, diuen.

Hi estic tan interessada que qualsevol llibre sobre aquest tema que em caigui a les mans el devoro. I sempre penso que estic una mica més a la vora de la veritat, malgrat la llunyania i la ignorància, que no ens abandona, de moment.

Una persona que he descobert i que m’està ajudant en aquest tema i en molts altres de creixement personal és Sadhguru, místic de l’Índia que té una gran saviesa i que ha recorregut un llarg camí per ajudar el seu proïsme. Parla molt bé i clar. Hi ha molts vídeos seus a YouTube. Com que parla molt bé l’anglès, ho té gravat en anglès, i en alguns casos hi ha la traducció castellana a sota. Per als que sabeu l’anglès us hi podeu aventurar, perquè se l’entén molt bé. Domina molts temes, ja que és un esperit evolucionat, coneixedor de grans veritats sobre la vida. Estic aprenent molta cosa amb ell. El recomano! Té un asram al sud de l’Índia des de fa molts anys. Molta gent el va a veure i té molts seguidors, perquè ens descobreix coses en les quals no havies pensat.

Que bé la capacitat de la tecnologia per posar-nos en contacte amb personatges avançats que ens ajuden a anar endavant i comprendre. Els estic molt agraïda!

Trobo interessants les inquietuds que tenim moltes persones per començar a buscar i indagar assumptes que sobrepassen la frivolitat quotidiana. Penso que aquesta curiositat augmenta en el jovent i que entendran coses molt abans que nosaltres, que hem hagut de fer un llarg camí.

“La consciència de la mort permet una vida plena i intensa.” Sadhguru

“Quan hem viscut realment la nostra vida, no la volem tornar a viure.” Elisabeth Kübler-Ross

“No em fa por la mort, em fa molta més por la vida.” Raymond Moody

                                                           Mª Teresa Quintana i Riera