LA INTEL:LIGÈNCIA ESTÀ REPARTIDA PER TOT L'UNIVERS

He de començar fent un acte d’humilitat, perquè m’atreveixo a posar un títol que és només pura intuïció; no es tracta de cap criteri científic, ja que no és el meu cas, perquè no sóc física ni científica. I, per tant, parlo pel que observo, llegeixo i reflexiono. Anava a posar un títol que digués “per tot el nostre planeta”, i he pensat que havia d’ampliar la meva reflexió a “per tot l’univers”, que ja m’adono que és molt agosarat, però he deduït que el que passa al nostre planeta, que és petit, és el que deu passar en un nivell o altre d’evolució arreu, malgrat conèixer tan poca cosa de l’univers enllà.

He de dir que amb el pas dels anys vaig veient la intel·ligència en tota la creació, ja que m’expliquen que el més petit àtom o el que és més petit que l’àtom –crec que en diuen quark ara i que jo no sabré explicar– fa el seu camí dotat de la intel·ligència que necessita. Només cal aturar-se un moment per pensar el que ens expliquen del cervell humà amb els seus 86 milions de neurones –xifra estimada que va sorgir d’una investigació científica de l’any 2009–, cadascuna preparada per acomplir el seu objectiu perquè l’ésser humà es pugui desenvolupar en el seu camí pel planeta.

Anant a un entorn proper i conegut, ja et meravella que cada planta, cada flor, cada arbre, cada vegetal, vagi fent un recorregut marcat en el seu interior, produït pel gran fenomen que anomenem Vida, i que és tan màgica, tan extraordinària i tan desconeguda si vols entrar en la seva pregona essència. Es troba en cada element del planeta, materialitzada en diferents formes, des de l’element sòlid que ens enganya aparentment i pensem que no té vida, però sabem que l’energia continua vibrant en el seu interior i que està relligada a tot, fins a qualsevol cos, tant vegetal, animal com humà, vehicle portador d’aquesta intel·ligència de la qual parlem.

Quedo sorpresa davant l’instint i la intel·ligència dels animals, des d’una mosca a un elefant. Ara penso en una història que s’ha estès per les xarxes i que és emotiva. Un pingüí va quedar atrapat entre deixalles de petroli a la costa del Brasil, en un poble proper a Rio de Janeiro, el 2011, i João Pereira de Souza, un paleta brasiler, el va salvar de la mort imminent. Se’n va cuidar molt i quan va estar bé el va tornar al seu hàbitat natural, el mar. L’animal està tan agraït al seu salvador que cada any neda 8.000 quilòmetres des de la Patagònia, on viu quatre mesos, fins a la casa de Souza, on passa vuit mesos amb ell. Això és una veritable història d’amor, fidelitat i agraïment. Per tant, penso que hi ha intel·ligència en aquest animal, i sobretot, com hem dit, amor.

I ara passo a citar una carta sobre l’Amor que diuen que Einstein va escriure a la seva filla. Lieserl, la filla d’Einstein, va fer la donació de 1.400 cartes del seu pare a la Universitat Hebrea, amb l’ordre de no fer-les públiques fins vint anys després de la seva mort. La carta que li va escriure el pare era per explicar-li que després de la teoria de la relativitat havia descobert la força universal més potent que regula tot l’univers: l’Amor. Diu que és Llum perquè il·lumina a qui el dóna i a qui el rep. És gravetat perquè fa que unes persones se sentin atretes per altres. És la força més poderosa perquè no té límits. Cada ésser humà porta en el seu interior un generador d’amor, l’energia del qual espera ser alliberada. L’Amor és la quinta essència de la vida i tot ho pot. Acaba dient que l’Amor és Déu i Déu és Amor.

Després d’aquesta carta dedueixo que aquesta intel·ligència que albirem en tot i en tots és aquest gran Amor del qual parla Einstein, que sí que és en tot l’univers que es mou, camina i que, com ell diu, només pot ser Déu que està dintre de tota la seva creació. Cada cultura i cada país ho viu de manera personal i diferent, però ens atrevim a dir que tot porta cap a l’U, que és aquest Déu que vol compartir amb nosaltres aquesta força tan potent i meravellosa que és l’Amor.

                                   Mª Teresa Quintana i Riera