LA JOIA DE VIURE LA NATURA
Enviat per teresaquintana el
Aquest és el títol d’un diari d’una naturalista anglesa de l’any 1906. És una artista britànica i professora d’art. Es dedicava a il·lustrar llibres infantils i els seus dibuixos són sovint d’animals. Aquest llibre tan preciós, encisador, ple de delicadesa i sensibilitat va romandre ignorat durant 70 anys. Jo tinc la reproducció facsímil en català de l’any 1980. Edith Holden va enregistrar amb paraules i amb dibuixos la flora i la fauna del camp anglès durant les quatre estacions de l’any. Aquest llibre tan delicat i amb pintures exquisides mostren el seu amor pregon per la natura amb les seves plantes i animalons.
Va ser un regal d’una amiga i no li agrairé mai prou, perquè m’ha fet endinsar en aquesta natura anglesa copsada per un ull observador de la seva bellesa i amant d’una naturalesa que t’enlaira. L’autora hi inclou els seus poemes favorits i els seus propis pensaments. És un gaudi i un aprenentatge alhora, que es fa llegir i rellegir i aturar-te en les seves pintures que són petites obres d’art, de la natura canviant al llarg de les estacions de l’any.
Emprèn la tasca d’escriure el diari mes per mes i surt al camp molts dies amb el seu quadern i va prenent nota i dibuixant tot el que se li presenta al davant. Després a casa acaba la feina que completa amb els poemes i refranys adients al mes que viu, i sobretot en fa un diari de veritat explicant tots els detalls del dia enmig de la natura que l’envolta, citant tots els animalets i vegetals amb els quals es creua fent el seu camí com una veritable biòloga que fa un estudi de camp seriós, i amb els dibuixos fets per la seva mà d’artista i els escrits que creu oportuns. Hi pots aprendre una munió de paraules noves d’animals i plantes pels que no som entesos, i penso que no sent biòloga devia fer un estudi seriós per poder parlar-ne amb propietat.
Us en cito un tros a l’atzar del dia 12 de febrer: “He visitat de nou el bosc de les violes; l’àrum comença a créixer i de les arrels de les violes pugen ja uns grupets amb fulles verdes noves. El sòl del bosc es cobreix de minúscules plantes de moscatel·lina. De retorn a casa he collit flors de gatosa europea. Els oms comencen a florir i els salzes mostren ja els aments blancs i peluts.”
Ara faig un repàs dels poetes anglesos que escull per posar els poemes adients amb el mes que viu i amb la natura que la rodeja. El gener hi trobo “Glaçada a mitjanit” de S.T. Coleridge i “A una margarida silvestre” de Burns. Encara parlant de margarides surten trossets de poemes de Wordsworth, Shelley...El febrer parlant de les gatoses hi posa una poesia de E. B. Browning. El març surt Shakespeare parlant dels narcisos, i torna a citar Burns i Shelley. A l’abril “Cant de Salutació” De E.M.Holden. Parlant de la prímula hi ha A. Hayes. Hi trobem també el bonic poema “la Reina del maig” de Tennyson. I així podríem continuar citant tants escriptors on ella troba aquests poemes de la natura que l’emocionen.
A part de citar molts refranys també posa els dies assenyalats de cada mes per les seves festes rellevants. Descriu tot el que veu, la pluja que cau i la neu que arriba. Parla de l’eclipsi parcial de lluna que ha vist el dia 9 de febrer de 1906 a les 5.57 de la matinada. Al final del llibre fa un llistat de les plantes, flors i ocells silvestres dels quals ens ha parlat i dóna la traducció en llatí.
Camina sobretot pels camps de la seva contrada al Warwickshire, comtat famós perquè hi va néixer Shakespeare, i arriba a molts llocs en bicicleta que li permet observar-ho tot i aturar-se en el moment oportú. Viatja molt per Anglaterra i Escòcia buscant aquesta natura que la té tan captivada i on ella frueix amb el més petit dels branquillons, i on no se li escapa res.
És un llibre, si el trobeu, que recomanaria als amants de la natura i de boniques pintures sobre plantes, flors, ocells, papallones i abelles. És un gaudi pels ulls i pel què aprendreu. Jo el repasso de tant en tant, amb goig i amb alegria d’endinsar-me en aquest món natural que l’autora ens fa proper.
I algun refrany per acabar:
“Si a l’abril sents tronar, ordi i blat no faltarà”.
“Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment”.
“Per Sant Mateu, la rosada sembla neu”.
“Posa per l’octubre fems al sembrat, i el camp et donarà tot el que té guardat”.
Mª Teresa Quintana i Riera