LA LLUM, TRESOR PER GAUDIR

Quin gaudi em produeix el fenomen de la llum. No em puc imaginar un món fosc. Quina tristesa em causaria la foscor constant! La llum és necessària per a la salut mental, i això queda palès en el gran nombre de suïcidis en els països nòrdics per manca de llum, malgrat tenir les necessitats materials cobertes.

Totes les manifestacions de la llum em fascinen. A l’estiu, de la platja estant, contemplo els llantions que provoca la llum solar sobre el mar, que no paren de bellugar amb les ones i semblen caiguts del cel. Aleshores, amb els ulls una mica clucs, veig uns fils de llum que sorgeixen dels llantions i pugen al cel. És un espectacle digne de contemplar.

Altres moments bons per delectar-se amb la llum és de bona hora al matí: amb les primeres clarors el cel és d’un blau fosc i lentament queda nacrat abans de la sortida del sol per anar-se transformant en taronja. I això es repeteix a la posta de sol amb una llum més rosada, que és un altre gran moment per veure el cel ple de colors segons l’indret de la posta. No cal dir que la llum filtrada pels núvols agafa unes tonalitats que enamoren.

I quan ha plogut els reflexos de la llum sobre les teules de les cases i sobre les fulles dels arbres donen una lluïssor i una brillantor intenses. Jo puc veure una teulada, plantes i arbres des de la finestra de casa, i per tant, puc gaudir de l’espectacle.

A mi m’agraden les coses lluents, i un dia vaig entendre que la raó era que tot el que brilla reflecteix la llum. L’altra llum que em té encisada és la claror de la lluna plena, que pot ser molt potent i il·luminadora en la nit fosca.

Hi ha una llum a casa que em té molt encuriosida. Quan ja no toca el sol a la terrassa, a la tarda, me’n tornen a arribar reflexos que vénen projectats per uns vidres llunyans que els fan aterrar a casa. En gaudeixo també, perquè a aquella hora ja no tinc sol. Aprofito, doncs, aquest rebot, que em fa el regal d’una estona més de llum solar, i la contemplo i m’hi entretinc. I les plantes agafen un to diferent perquè no és el sol directe, la qual cosa les fa lluminoses d’una manera més suau.

Recordo també la impressió que em va causar anar en tren un matí vorejant el mar i veure molts núvols a l’horitzó, i entremig dels núvols una franja intensa de llum, que em va despertar una vegada més l’admiració.

Penso en l’aurora boreal a l’hemisferi nord i l’aurora austral a l’hemisferi sud, que són d’una gran bellesa, segons expliquen. Jo només les he vistes en fotografia.

L’arc de Sant Martí, la descomposició de la llum per l’aigua de la pluja en els set colors, que presagia el final dels aiguats, embelleix el cel de manera espectacular.

Em va agradar la salutació d’una amiga en una postal, en què em va posar: “una abraçada de llum”. És una expressió que he emprat alguna vegada.

Potser hi ha humans menys buscadors de la llum, però jo la persegueixo. I com que em crec el que m’han explicat del més enllà, que una vegada traspassats anem cap a la Llum, que ho inunda tot, i que els éssers de llum ens acompanyaran, el meu cor salta d’alegria.

Mª Teresa Quintana

 Fotografia de Jordina Puñet Quintana