La Lluna

Alguna vegada us he parlat del Sol, que és un astre que adoro. Sí, vull dir que com els antics li rendeixo gairebé adoració i que la seva llum em dóna un gran benestar. Però avui us vull parlar de la Lluna, no de la lluna en un cove, sinó de la lluna plena, perquè m’he estat una bona estona a la terrassa en contemplació d’aquest astre que també em proporciona benestar quan és plena. Espero cada més la seva plenitud, per quedar extasiada davant la bellesa que conté. És gairebé un ritual.

Comprovar que ens il•lumina tant, en la fosca de la nit, és fascinant. I el que em meravella és pensar que ella no té llum, però que ens transmet la llum que rep del Sol. I fent un símil em fa reflexionar sobre el que hauríem de fer tots. Quan rebem la Llum, no la podem acaparar i guardar-la gelosament, sinó que hem de fer com la Lluna, transmetre-la i col•laborar a il•luminar el camí, i repartir la bellesa com ella fa. Guia els nostres passos en la fosca i s’emmiralla en les aigües augmentant els aspectes embellidors. A mi, que sóc de marina, l’espectacle de la llum de la lluna reflectida en el mar em sembla corprenedor. I sortir una estona amb barca per gaudir d’aquest reflex és un altre plaer que ens proporciona la Lluna. Una altra activitat que fèiem als estius, en les nostres joventuts, les nits de lluna plena, era anar a la platja i banyar-nos sota aquesta llum que ens permetia gaudir d’una nit de platja i bany.

No cal dir la quantitat de poemes que ha inspirat als poetes, uns romàntics i altres misteriosos. I és que ens proporciona una llum blanca –els poetes l’anomenen platejada– capaç de moure les nostres emocions fent-nos somiar i activant la nostra fantasia. Entenc que s’hagin escrit tants contes i llegendes que succeeixen en nits de lluna plena, perquè és molt inspiradora.

Ens obre camins en la fosca de la nit; ens permet un passeig nocturn per establir contacte amb una natura que té un aspecte diferent amb la llum solar, i també fruir dels sons dels ocells nocturns. Tot un altre món. A mi, que no sóc amant de la nit ni de la seva foscor, la lluna plena m’empeny a sortir i viure la nit.

I, com que tot influeix sobre tot, des d’un altre punt de vista està comprovada la influència d’aquest astre sobre fenòmens de la Terra, per exemple, les marees, produïdes per les forces de marea que exerceixen el Sol i la Lluna. Així com també hi ha creences que vénen de temps antics, que pensen que la lluna influeix en els períodes de la dona.

I ara acabaré amb unes línies del Romancero Gitano, de Federico García Lorca:

“La luna vino a la fragua

con su polizón de nardos.

El niño la mira, mira.

El niño la está mirando.

En el aire conmovido

mueve la luna sus brazos

y enseña, lúbrica y pura,

sus senos de duro estaño.”

Mª Teresa Quintana