La pell molt fina

Cada vegada que hi ha un canvi de govern ja sigui del color que sigui qui mana es queixa de suposades campanyes mediàtiques en contra del seu equip i de la tasca que aquests estan realitzant al capdavant de l’ajuntament. És un tema que es repeteix constantment; que si ara la premsa és de dretes, que si ara d’esquerres. Que si ara és d’un partit, d’una associació o si ara n’és d’un altre.

És cert que la premsa o qui escriu un article, per a fer-ho bé s’ha de documentar i conèixer perfectament allò pel qual escriu, i també és cert que en algunes ocasions allò que s’escriu i posteriorment es publica per tal que tots ho puguem llegir pot tenir inconcrecions, que sense negar-ho poden modificar el seu contingut acabant de liar la troca i tergiversar la realitat concreta.

No crec que això es faci expressament, tal i com algunes persones puguin comentar (sempre hi poden haver excepcions, com tot), però reconec que amoïna molt a aquells protagonistes que veuen escrites paraules de fets que no són exactament com han estat o també, no els agrada que surti publicada alguna veritat. Veig clarament una guerra entre governs successius i informadors. Una guerra no expressa, almenys gairebé sempre, i que se soluciona amb més rigor dels informadors a l’hora de documentar-se i menys pell fina per part dels seus protagonistes.

De fet, jo he hagut de trucar en més d’una ocasió a algun mitjà de comunicació, ja sigui local, o bé comarcal per aclarir algun aspecte poc concret o totalment equivocat sobre alguna notícia publicada, però això, tot i que suposa estar-hi a sobre i controlar que no passi de llarg no ha de fer que hi hagi una “guerra” entre informadors i sobretot entre polítics.

És veritat que els mitjans informatius tenen una eina que pot arribar a destruir imperis, però no és cert que la premsa arenyenca en general se la pugui titllar de premsa groga i gens subjectiva.

Els que governen també tenen eines per a fer el mateix a través de la seva pàgina WEB, en el nostre cas a nivell local. Bé, no exactament seva, ja que la WEB municipal és de tots..., o també el butlletí municipal que s’envia a totes les llars una vegada al més. Això podria ser molt criticable, ja que governi qui governi, el seu contingut malgrat no sigui incert si que es redacta amb un to totalment marquetinitzat i promocional. Si en algun moment a mi se m’ha posat la pell fina és quan llegeixo aquests butlletins, ja siguin els d’ara o bé del mes de l’any que sigui.

De totes les maneres si hi ha alguna cosa que fins ara i almenys des de mitjans del 2003 ha succeït és que un mitjà de comunicació local com és Ràdio Arenys, no s’ha deixat influenciar o s’ha pogut deixar influenciar ben poc pels que ens governen. Tot i que aquesta té els mateixos encerts i desencerts a l’hora sobretot d’informar, no s’ha deixat trepitjar i quedar submisa al regidor de comunicació o alcalde de torn. I això només pot passar si qui dirigeix aquest mitjà de comunicació municipal i públic ho fa sense por, essent valent, com ha passat fins ara.

Aquest és un tema del qual en toca aprofundir de cara a determinar la seva forma de gestió i d’organització interna. Es parla que cal deixar sense efecte el Patronat per a convertir l’òrgan directiu i de gestió en una empresa pública. A mi no em sembla gens malament sempre que continuï essent un mitjà de comunicació totalment alliberat de qualsevol influència social o política i a la vegada permeti disminuir costos i fer-la més autònoma. Però autònoma per a tot. Per això, la configuració de l’òrgan directiu d’aquesta futura empresa pública no hauria d’estar participada majoritàriament pel govern, cosa difícil però no impossible si tots hi posem seny.

Gent amb la pell fina sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Ara, el que no es pot fer és ser demagog, actuant d’una manera en un moment donat i després, quan es gira la truita, començar a tenir la sensibilitat a flor de pell si alguna revista, notícia o comentari no ens agrada. No sempre és per un error de l’informador sinó perquè no ens agrada que surti una notícia certa d’un fet real.

(Article publica a la revista l’Ametlla d’Arenys del mes d’Octubre)