la subasta del peix

Avui he tingut un matí mogut. Estic apuntat a les llistes de professorat interí per a cobrir baixes del departament d'ensenyament de la generalitat. O sigui que vaig per profe! Vaig apuntar-m'hi l'any passat. La meva especialitat és la de filosofia. Anyway, aquest matí hi havia nomenaments i per art de màgia la llista de filosofia havia corregut molts números. Penseu que per aquesta especialitat mai hi ha substitucions. Són tan pocs els profes de filo que calen als instituts que mai arriben a números alts. La meva sorpresa ha estat quan he vist que hi havia nomenaments fins a un número altíssim. He agafat el cotxe i cap als serveis territorials de Barcelona-comarques. Al arribar he preguntat on éren els nomenaments. "A la sala d'actes, al fons a l'esquerra" m'ha dit l'home de l'entrada. Al entrar, unes 40 persones esperaven nomenament de qualsevol especialitat que estigués convocada, la meva entre elles. M'he assegut esperant nosequè, fins que he vist un noi i una noia d'Arenys. Els coneixia tot i que no hi tinc massa tracte, però la germanor convil.latana ha fet que m'aixequés i els anés a veure. M'he assegut amb ells i hem xerrat en plan: "que fas aqui?", "Tu també?". Quan els hi he dit que venia per filosofia m'han dit que feia mitja hora que havien cridat els de la meva especialitat. Llavors he observat el procés de nomenament una estona abans de fer res, simple curiositat. Resulta que les 2 noies que hi ha davant de tots els aspirants criden l'especialitat: "Històriaaa!" Llavors tots els d'historia s'aixequen i van fins a la taula. La noia els hi demana el seu número d'ordre. Segons el número que donen tria el que el té més baix. Llavors aquest pot triar d'entre totes les substitucions ofertades per a la seva especialitat i així successivament. Els d'Arenys, que tenim port pesquer sabem com va això de la subasta. Han començat el regateig de places: que si tu et quedes aquesta, que si jo estic amb el número bloquejat. Feia molta gràcia.
Intentant posar ordre i informant als aspirants hi ha dos figures molt còmiques. Són els representants dels sindicats. El de l'UStec s'ha interessat molt per el meu cas. Un tio catxondo que passa els matins txerrant amb tothom però qua hi ha un pollastre gros es veu que sempre és al lavabo. A mi m'ha caigut bé.
Tot un món aquest, espero tornar-hi aviat i tenir més sort, no m'han no(me)(mi)nat. Una errada de l'informàtic que posa els numeros de tall al web, ha confós el 26 de 26000 pel 62 de 62000, ha fet que jo i altres 12 filòsofs de pub ens presentéssim allà sense la més mínima possibilitat. Només hi havia una plaça. Tot i així, la meva insistència ha fet que per un pèl no me la donen. M'he quedat fins al final i resulta que ningú havia cobert la única plaça que hi havia!!! Té collons la cosa. Al final una noia que ha trucat l'ha demanada i al tenir un número més baix que el meu...Tot i així la noia s'ha apuntat el meu dni i número d'ordre ja que vista la meva insistència, m'ha dit que si al final la noia no la volia, la plaça seria meva. Estic a l'espera.