L'ALEGRIA

Tema sobre el qual costa embrancar-se, ateses les circumstàncies difícils arreu del món. Primer, voldria explicar com jo entenc l’alegria. No és cap estat d’eufòria ni de manifestació sorollosa exterior. És un estat de calma, benestar interior i plenitud. No és fàcil d’explicar perquè és un sentiment molt intern, i això em porta a dir que és un sentiment a part del món exterior. Estem tan condicionats pel món que ens envolta, que creiem que l’alegria depèn del que ens toca viure. Hi pot ajudar una mica, però aquest benestar interior és molt més profund que una simple alegria passatgera.

Una situació que ajuda a viure-la és ancorar-se al present. Potser ja n’he parlat alguna altra vegada, però va bé refrescar-ho. Moltes angoixes desapareixen quan no remenem el passat, que pot provocar molt dolor, i no fem vaticinis per al futur, que pot arribar en condicions completament diferents de com ho havíem plantejat i ens havia preocupat.

M’he acostumat a confiar més en la Providència, malgrat anar fent o buscant el que crec que em toca, però aquietant la preocupació, que penso que no és cosa meva. I aquesta confiança en aquesta força superior que jo no puc manipular, sortosament, em dóna la calma que condueix cap a l’alegria.

He sentit relats extraordinaris de persones en situacions molt dures, com pot ser un camp de concentració, que gràcies a aquesta força interior i a la seva fe no van perdre la calma interna i van poder suportar situacions infrahumanes. També expliquen que en països pobres, tenint el que cal per viure, la població està contenta i ho manifesta cantant i ballant.

Sembla que el Primer Món està molt afectat per tristeses i depressions que maten aquesta alegria interna i innata en l’ésser humà, que sovint desconeix com desenvolupar-la. És una qüestió per plantejar-se seriosament, perquè podríem millorar molt la nostra qualitat de vida. I jo, com que m’agrada viure la vida com un regal i un do, penso que això és el primer fet que ens ha de produir alegria.

És veritat que hi ha persones que viuen amb enveja l’alegria dels altres i els produeix malestar, perquè no poden suportar aquest benestar en altri. I aquí hi ha l’altre aprenentatge a fer: no deixar-nos influir pel malestar de la persona que ha d’aprendre a vèncer la seva enveja i apuntar-se al carro dels contents.

Un avantatge important de l’alegria és que es pot encomanar, escampar i crear un ambient molt agradable on tothom té cabuda.

El germà Alois de Taizé, successor del germà Roger, diu: “El que porta una vida humana a la plenitud no són els fets espectaculars, sinó una alegria serena que toca les profunditats del cor. El caràcter inacabat de tota vida, les ruptures i els sofriments no s’eliminen, però tampoc ofeguen la serenitat.”

Mª Teresa Quintana