L'emotivitat de l'screener

Fa uns dies vam veure la peli Wall-E a casa. El cinema comença a ser per a mi i la Gemma, aquell lloc on antigament s'hi anaven a veure pel.licules d'estrena però els seus amos van apujar tant els preus que, juntament amb l'aparició de les descàrregues ràpides per internet, van anar desapareixent. Deu fer més d'un any que no anem al cinema. Tenir una memòria multimedia, aquell aparell capaç d'enmagatzemar megues i megues d'arxius audiovisuals, i un televisor en condicions, fa que el viatge fins a les sales de projecció sigui....diguem'ho així, poc probable. Anyway, la qüestió és que allà estàvem, mirant Wall-E, l'última de Pixar. Al ser una peli relativament nova, la qualitat de visió i so eren millorables...molt millorables...tot i així, es deixava veure. Suposo que ho sabreu però quan la qualitat no és l'òptima segurament és perquè algú ha entrat a una sala de projecció amb una càmera domèstica, ha filmat la pel.lícula i després l'ha penjada a la xarxa. Això té un nom, se'n diu screener. Fins i tot m'he trobat amb pelicules en que la imatge ha estat grabada a Russia (títols de crèdit en rus i tal) i el so l'han grabat aquí. Després ho sincronitzen i au...a córrer...efectes de la globalització. No és el cas de Wall-E. La còpia que jo vaig obtenir era grabada il.legalment en un cinema de l'estat espanyol.
Comencem el visionat. Tot normal. De cop sentim unes veus. Què passa? Parem atenció....sentim com un nen parla. Deu estar assegut al costat de qui duu la càmera. Llavors sentim algú que li respon. És sa mare. Van tenint petites converses en veu baixa però s'entén tot. La mare li explica els punts de la pel.lícula que per a un nen poden ser complicats d'entendre, ja que el robot Wall-E no parla i molta comprensió es fa a partir de la gesticulació i dels seus moviments. És entendridor, de veritat. Normalment, quan estàs veient una peli obtinguda en aquestes circumstàncies, veus ombres de gent que entra i surt, era la primera vegada que sentiem clarament una conversa. Els comentaris, no estorben, m'agraden i ho trobo commovedor. La veu de la mare és bonica i la del nen...és de nen. Entendrir és la seva missió no? El nen fa observacions, la mare riu en veu baixa i li explica coses: "Ves?, es su casa!" li diu. "Otra vez el bichito" diu el nen mig rient....Mentre la pel.lícula tira endavant, la trama es complica, però la mare i el nen mantenen el mateix ritme de comentaris, ni molt llargs, ni molt seguits, sembla que formin part de la pel.lícula El xaval ho va pillant tot gràcies a les explicacions clares i diàfanes de sa mare. No em pensava que m'agradés tant sentir aquests comentaris.
Tots els films en dvd adquirits a una botiga tenen una opció que se'n diu: "La pelicula con los comentarios del director". Molt interessant, segur. Però podrien afegir "La pelicula con los comentarios de los espectadores". En films de temàtica infantil podrien ser nens preguntant als seus pares de forma innocent i ells responent sàviament i amb llenguatge entenedor els seus dubtes...vaja...com a la vida mateixa. En pel.licules de temàtica humorística, els comentaris de dos paios/paies fumats/ades fins a les celles donarien una visió més galactico-càustica a les imatges, (amén de troncharnos de risa con ellos). I Així anar fent. Una parella enamorada comentarien en temps real, entre petons i "arrumacus" la típica pel.licula ensucrada. Us ho juro, ja no en miro d'aquestes...engreixen.