Les esclòvies dels ous

Enviat per marta el Dm, 19/02/2013 - 11:42

Com en dieu de la clovella que envolta l'ou? O de l'avellana? De sempre, a casa, n'hem dit 'esclòvia', un mot que es va esvaint del nostre vocabulari per passar-ne a dir 'closca'. La pèrdua de paraules d'àmbit local és un dels inconvenients de l'estandardització de la llengua, però podem evitar-ho només fixant-nos-hi una mica. M'he adonat especialment que ningú utlitza 'esclòvia' en les últimes setmanes, mentre hem anat fent el seguiment d'un projecte de l'Escola Sinera: la incubadora d'ous (per cert, n'han sortit uns pollets fantàstics i hem pogut seguir tot el procés des de casa a través d'aquesta webcam. Gràcies a qui ho heu fet possible!).

Si busquem 'esclòvia' al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans no hi trobarem entrada, però això no vol dir que sigui un mot incorrecte. Si anem al diccionari Alcover Moll (DCVB) hi trobem aquesta definició: "Clovella, closca (Pineda, Caldetes); cast. cáscara, concha. Y com la perla en sa esclòvia, va recloure's en son xalet, Pons Com an., 151."

El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) és una gran eina per trobar reflectits aquells mots que tenim clar que diem bé -perquè els hem sentit dir de tota la vida- però en canvi no apareixen al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el DIEC. Solen ser paraules que es fan servir només en algunes zones, de vegades pobles i prou, però que no hem de deixar perdre, perquè també formen part del nostre patrimoni.

La normalització lingüística va ser un gran avenç per evitar que la nostra llengua desaparegués, no cal tenir-ne cap dubte. Però ara tenim una altra feina afegida: no deixar perdre la nostra parla. I com que estem a l'any Espriu, res millor que uns versos seus per il·lustrar-ho. Del poema 'El meu poble i jo', que va dedicar a Pompeu Fabra.