LES MEVES IMPRESSIONS DE BERLIN

Avui us vull fer un petit resum del meu viatge de pocs dies a Berlín. La primera impressió va ser d’un fort impacte. Vam aterrar a la part est, i l’hotel, molt correcte, també el teníem a l’est. Aquesta part de Berlín des de la caiguda del mur l’estan renovant, però encara queden força edificis de l’època comunista, grisos i tristos.

Encara que, com tothom, tinc prou informació sobre la Segona Guerra Mundial, per lectures i pel·lícules, quan arribes a Berlín prens consciència que la ciutat va ser arrasada per les bombes i, per tant, no hi quedava res, ni un arbre. I l’extraordinari és la reconstrucció d’una ciutat enorme, actualment amb 3,4 milions d’habitants, amb gran esforç i voluntat. Les primeres a reconstruir van ser les dones que, amb els marits morts i els fills també morts, van començar a netejar els totxos i preparar el que serien els nous habitacles. Això ens ho van explicar a la visita a un búnquer, que em va impressionar molt i se’m posava la pell de gallina en imaginar com Hitler i els seus seguidors van arribar a fer tantes atrocitats. Veure les coses in situ fa que penetrin d’una manera pregona. Vaig adonar-me que la població actual té encara molt present aquesta guerra catastròfica, i és important que no perdin la memòria històrica.

A l’oest sobretot, hi ha edificis molt moderns amb metall i vidre que tenen una gran bellesa. Alguns ponts de Calatrava també. M’hi vaig anar adaptant, a no veure res antic i entendre el que havia passat. Jo sóc una enamorada de París i Londres, que conec prou bé per haver-hi viscut temporades, i en arribar a Berlín t’has d’oblidar d’aquest tipus de ciutat. Em va entusiasmar el Parlament, el Bundestag, amb la seva fantàstica cúpula de miralls i el seu mirador.

 A poca distància del Bundestag, trobem la Porta de Brandenburg, antiga porta d’accés a Berlín, va ser construïda al segle XVIII com a símbol de la pau. El 1945, la porta, malmesa per la guerra però dempeus, quedà al cantó soviètic en el repartiment de Berlín, i el mur passava pel davant. Ara, restaurada, és un lloc ple d’encant i simbologia, freqüentat pels berlinesos.

Va ser interessant la tertúlia literària sobre la novel·la que havíem llegit i el diàleg amb un escriptor jove que parla bé el català i que ha començat a traduir de l’alemany al català. Era un viatge organitzat per la biblioteca de Cabrils.

Va ser molt emotiva la celebració de l’Onze de Setembre, organitzada per la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya, a l’Atrium der Deutschen Bank, amb parlament en català i alemany, concert d’una mezzosoprano catalana instal·lada a Berlín, cantant cançons catalanes, i que va començar amb El cant dels ocells, i per acabar Els segadors, amb alemanys i catalans drets. Tot seguit unes menges fredes. Molt agradable. I l’oportunitat de parlar amb jovent català que viu a Berlín en l’actualitat. Tots molt satisfets de viure en aquella ciutat.

La visita al tros que queda del mur commou, i el monument a l’Holocaust també. És extens, fet amb pilars de formigó a diferents nivells.

Vam passejar força pel barri jueu, i el guia local ens explicava amb detall el que vèiem. Vam anar a l’Illa dels Museus i vam visitar el de Pergamon; el temps no donava per més. Vam veure la col·lecció d’antiguitats, arquitectura grega i romana, el museu d’Orient Mitjà i el museu d’art islàmic.

Vull explicar una mica l’anada a la ciutat de Potsdam, a 24 quilòmetres de Berlín. Aquesta ciutat està plena de mansions antigues i palaus. Es conserva prou bé, amb tota la restauració que hi han fet. Aquí em vaig reconciliar amb els monuments antics que no vaig veure a Berlín. Vam visitar el palau de Sanssouci, construït per Frederic II el Gran, al segle XVIII. Vam vorejar el Palau Cecília, on va tenir lloc la conferència de Potsdam el 1945, amb Stalin, Churchill i Truman per decidir el futur d’Alemanya.

 Una estona que vam tenir lliure em vaig perdre i no sabia tornar a lloc. Un alemany molt amable m’hi va acompanyar. Li vaig dir un gran danke schön! Vaig tenir ocasió de continuar veient l’amabilitat dels alemanys, quan pels carrers de Berlín parava expressament jovent alemany, parlant l’anglès, perquè els meus coneixements d’alemany es limiten a Guten Morgen i Gute Nacht, amb l’excusa de demanar informació sobre direccions. Van ser tots molt simpàtics i quan els deia que érem de Barcelona obrien uns ulls com unes taronges, dient que un dia volien venir a conèixer aquesta ciutat de la qual havien sentit a parlar molt, i els semblava meravellosa. Encara un altre petit fet que demostra aquesta amabilitat. Pujava les escales de l’aeroport amb una certa dificultat perquè la meva maleta pesava, i de sobte vaig sentir una mà que me l’agafava. I era la mà d’un alemany corpulent a qui li devia fer llàstima la meva manera de pujar.

No puc explicar tot el que vam veure, perquè ompliria moltes pàgines. És només una pinzellada sobre aquesta ciutat que m’ha deixat perplexa i enamorada.

Vull donar les gràcies a les persones que van organitzar el viatge i els guies: Mònica, Muntsa, Pep i el guia local, perquè van tenir bona cura de nosaltres –cal dir que va ser un molt bon grup– i van proporcionar-nos un viatge de qualitat i d’un bon nivell cultural.

Finalitzo amb la recomanació de fer una visita a Berlín, tots els que pugueu, aquesta ciutat travessada pel riu Spree amb els vaixells amunt i avall. En gaudireu i l’entendreu. Auf Wiedersehen!

Mª Teresa Quintana