Les veus del Pamano
Enviat per waropa el
El dia que van fer la minisèrie per la tele, vaig passar olímpicament de mirar-la. Tenia clar que voldria llegir el llibre. Vaig preferir tancar l'aparell i no interrompre la imaginació. Necessitava imaginar el màxim possible, que no ho vull tot mastegat, jo!
Amb 'Les veus del Pamano' he descobert a Jaume Cabré i el descobriment, mola. En aquesta novel·la hi ha moments literaris entranyables i que deixen el llistó molt alt.
Trama situada a Torena, que pertany a Llessui a tocar de Sort (diria), ens explica la lluita per intentar sobreviure en un indret on els hiverns són massa freds, la vida (potser) molt tranquil·la i molt lluny de la ciutat, però on també hi arriba la dictadura.
Em quedo amb retalls com aquests:
- 'Als cementiris trobarà la història dels pobles'
- 'Qui té cames, hi té lo junyent'
* Junyent: conflent- indret on un corrent d’aigua es reuneix amb un altre
- 'La història, quan entra en detalls, perd volada èpica'
- 'Quanta pena que fa la pena'
Jo el recomano i ara sí, tocarà mirar la sèrie.
1 comentari
Comentaris
Gran llibre
Enviat per Mariarosa el Dm, 09/02/2010 - 23:04
Deu fer uns dos anys que vaig llegir "Les veus del Pamano" i em va impressionar vivament per la manera tan clara d'esplicar la repressió que hi va haver als Pallars passada la Guerra Civil sense recòrrer necessàriament a la crueltat. Ja n'hi ha, i de sobres, en els fets que s'espliquen amb una sorprenent serenitat. Gent pirinenca m'han dit que, als Pallars, avui en dia encara no es gosa parlar -o es parla poc i amb la boca molt petita- del que va passar després de la guerra. Els pobles, sobre tot els més petits, estan plens de families amb greuges molt grans: l'avi de cal X que va matar o les va fer passar molt magres a l'Avi de cal Z. I molt cops viuen els uns al davant o al costat dels altres. I hi seguiran vivint durant generacions dificilment reconciliables.
Molt ben escrit, jo també vaig descobrir Jaume Cabré amb aquesta novel·la, que recomano amb entussiasme.