A Manel Calvo, un homenatge merescut

Per qüestions familiars aquest cap de setmana he sortit d'Arenys i no crec que arribi a temps per assistir a l'homenatge a Manel Calvo, pel seu esforç en mantenir viva la tradició dels macips a la vila, en uns anys difícils, com molts recordaran.

Les festes tradicionals tenen un fort lligam en les persones que les mantenen vives, les quals van circulant amb els anys, sorgint noves fornades, a vegades molt diferents de les anteriors. A la nostra vila la vida dels geganters i dels macips també han estat testimoni del transcurs del temps i les generacions i, com és normal, els temps canvien i les persones també.

Desconec a fons la situació actual dels geganters, però crec que és bona i que va superar uns anys en què es demanava voluntaris per continuar fent la delícia dels petits i donar vida a les festes de la vila. En el cas dels macips, també hi va haver un parell o tres d'anys en què es va estar a punt de trencar la tradició, arribant fins i tot a constituir-se colles alternatives.

Tant en el cas dels geganters com dels macips, la gent ha d'entendre que el fet de pertànyer en les colles no et dóna dret a determinar-ne el futur, ni utilitzar-ho per a motius personals, per més ben argumentats que estiguin. Ni els geganters podien boicotejar l'acompanyament de les autoritats municipals a l'Ofici de Sant Zenon, ni els macips alternatius podien canviar el sentit de la història.

Els gegants són propietat de la vila d'Arenys de Mar i la figura dels macips és el testimoni del vot de vila a Sant Roc. Sortir d'aquesta contextualització és un error que no es pot defensar ni permetre.

Hem d'agrair tots els joves l'esforç i dedicació per mantenir vives les tradicions, i enguany és molt oportú homenatjar en Manel Calvo, que va jugar un paper molt important en una situació greu que sortosament ja no és més que una anècdota en la història dels macips a la vila. Gràcies Manel!

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

Sillah Xiberta

Senyor Febrer, m'ha deixat de

Enviat per Sillah Xiberta el Dg, 10/08/2014 - 01:53

Senyor Febrer, m'ha deixat de pasta de moniato. Quin atreviment quan diu: "En el cas dels macips, també hi va haver un parell o tres d'anys en què es va estar a punt de trencar la tradició..." 

Crec que no ha entès res de res. Els macips alternatius no vàrem pretendre en cap moment trencar la tradició ni canviar el sentit de la història. Només els voliem fer entendre que les tradicions, amb el pas del temps, evolucionen. Aquesta evolució no és sinònim de suprimir la tradició, ni molt menys, és sinònim d'adaptar-les als nous temps. L'evolució és una cosa inevitable en tots els aspectes, no només pel que fa tradicions. Per posar-ne un exemple podria citar la figura de la "macipa". Fins fa encara pocs anys les noies no podiem sortir a fer de macips, sinó que hi havia la figura de la captadora. N'estic segura que des que les noies podem sortir amb almorratxa hi ha hagut un increment de la participació femenina a la festa de Sant Roc. Aquest canvi ha suposat un drama? Un canvi en el sentit de la història? Suprimir la tradició? M'atreviria a dir que no. 

Finalment, voldria recordar-li que els macips alternatius només reclamàvem el nostre dret a decidir entrar a l'església o no entrar-hi, cosa que s'havia fet sempre, no ens enganyem (molts arenyencs en el seu moment vàren donar el testimoni que havent sigut macips molts anys mai havien entrat a l'església), i mai vàrem pretendre imposar una decisió o una altre (qui vol entrar-hi ho fa i qui no, no).  És molt fàcil d'entendre, només s'ha de saber respectar. 

Desitjo que passeu tots i totes una bona festa. Visca Sant Roc. 

Cordialment, Noemí Sillah Xiberta