Senyor Febrer, m'ha deixat de pasta de moniato. Quin atreviment quan diu: "En el cas dels macips, també hi va haver un parell o tres d'anys en què es va estar a punt de trencar la tradició..." 

Crec que no ha entès res de res. Els macips alternatius no vàrem pretendre en cap moment trencar la tradició ni canviar el sentit de la història. Només els voliem fer entendre que les tradicions, amb el pas del temps, evolucionen. Aquesta evolució no és sinònim de suprimir la tradició, ni molt menys, és sinònim d'adaptar-les als nous temps. L'evolució és una cosa inevitable en tots els aspectes, no només pel que fa tradicions. Per posar-ne un exemple podria citar la figura de la "macipa". Fins fa encara pocs anys les noies no podiem sortir a fer de macips, sinó que hi havia la figura de la captadora. N'estic segura que des que les noies podem sortir amb almorratxa hi ha hagut un increment de la participació femenina a la festa de Sant Roc. Aquest canvi ha suposat un drama? Un canvi en el sentit de la història? Suprimir la tradició? M'atreviria a dir que no. 

Finalment, voldria recordar-li que els macips alternatius només reclamàvem el nostre dret a decidir entrar a l'església o no entrar-hi, cosa que s'havia fet sempre, no ens enganyem (molts arenyencs en el seu moment vàren donar el testimoni que havent sigut macips molts anys mai havien entrat a l'església), i mai vàrem pretendre imposar una decisió o una altre (qui vol entrar-hi ho fa i qui no, no).  És molt fàcil d'entendre, només s'ha de saber respectar. 

Desitjo que passeu tots i totes una bona festa. Visca Sant Roc. 

Cordialment, Noemí Sillah Xiberta