Morir d'èxit

He passat el cap de setmana de Sant Narcís a Girona. Quin PAL! Com a alumne de la Universitat d'aquesta ciutat no podia obviar la data. Ja em vaig escaquejar del sopar de classe el dimarts a la nit i per dissabte se m'havien acabat les excuses. Així que em vaig mentalitzar de que el dissabte a la nit aniria a dormir tard, en un llit que no seria el meu i i que beuria i fumaria molt...però molt. Les dues primeres premisses es van complir. A les 4 a.m ens fotiem a dormir en un "Rest form" aquell sucedani de llit que anuncien a la televenda amb tota mena de avantatges: "sigui el perfecte amfitrió!" diu l'anunci....I uns collons!!! és pitjor que dormir a terra!!!. En l'anunci no diu res de sentir l'espina dorsal com si fos mantega ja que a la que hi portes una estona es desinfla.
Les altres dos consideracions es van acomplir a mitges...però per arribar a realitzar-les no cal sortir de casa oi?
El que no em va agradar i va causar una profunda decepció en mi foren les tant nostrades barraques. Com va afirmar un amic meu que acaba de ser pare i sembla que això li ha donat una especial habilitat per fer frases que s'escauen en el moment en que es diuen:"Noi...les barraques de Girona han mort d'èxit".
Tota la raó. Abans d'arribar a terreny barraquil has de sortejar una infinitat d'atraccions de fira pel camí. Les atraccions de la fira que s'instal.la a Arenys per festa major són una anècdota al costat de les de Girona. Tot i que l'encant de la infraestructura és similar al sentit de l'humor del nostre president.... o sigui...nul. Semblava que competissin per veure quina era l'atracció més hortera. Només una d'elles tenia els rètols en català i s'utilitzava aquesta llengüa pel micro. La resta semblaven tots fills bords de Justo Molinero! Vam passar-hi més a poc a poc del que jo hagués desitjat. Fins i tot algú va tenir la genial idea de pujar en una d'elles i pagar els 3.50 euros que costava. Jo em vaig alinear amb n'Oriol. N'estava segur, ell només pujaria si l'atracció consumia energies renovables i si la seva estructura estava feta de soja texturitzada. Sempre hi ha un ecologista quan se'l necessita.
Després de "l'emocionant" viatge de la meva senyora i 3 inconscients més per l'atracció menys perillosa, (això si...cal dir-ho: van evaluar el nivell de perillositat de totes i cadascuna de les atraccions, decidint-se finalment per la que no en tenia...de riscos s'entén) entràvem a la zona de barraques. Vaig mirar enrere, deixàvem una zona amb un personal i n'entràvem en una altra amb un altre personal. A la zona de la fira, el català brillava per la seva absència, la quantitat d'africans rapers era increíble. Sembla que el gangsta look torna. Un vailet de poc més de 18 anys anava amb jaqueta, camisa, corbata i barret de gàngster. Mirava a un costat i altre esperant quelcom. No sé...extrany tot plegat.
La pinta del personal canvia totalment al entrar a la zona de barraques. En un espai relativament petit cohabiten 2 móns contraposats estilisticament.
Una munt de gent s'amuntega davant cada barraca. És increíble la de gent que hi ha! Per sort meva els pets no han actuat. Com diu la meva àvia: "No puc sufrir-los!". Estan desmuntant l'escenari on han actuat "The gruixut's", una banda que no conec però que els imagino grassos. No actua ningú més. I són les dues tot just. Ens dirigim cap a la barraca de maulets. El terra està fangós. Sort que he deixat les meves Camper fardones a casa. Entre un riu de gent, ens movem amb dificultat. Som una desena i ja començem a perdre efectius. Arribem a uns 7 metres de la barraca independentista. No podem acostar-nos més. Intentem fer una rotllana per mirar-nos la cara de capullos que tenim tots per estar en el pitjor lloc on es pot estar a la pitjor hora que s'hi pot estar. Armo un cigarret de fer riure...tot el que aconsegueixo és fer pena. Jo i la meva pena començem a donar la llauna rotllo nen malcriat. De vegades em surt molt bé aquest paper. La Gemma fa la mateixa cara, però no en treurem res de fer-nos el malcriat l'un a l'altre, és u circuit tancat. No tenim el poder. El poder l'ostenta l'Anna que no sé per quina raó té una còpia de les claus del pis on dormim. Les nostres cares de pena es dirigeixen cap a ella. Ràpidament queda conmoguda pels nostres putxerus. Ho hem aconseguit! Ens despedim dels que es queden, uns sis, i marxem cap al pis de l'Oriol a dormir.
Les barraques han mort d'èxit. Hi ha tanta gent que ha perdut la gràcia. No és el fred ni la pluja. Podria arriscar-me a dir que no és ni el fang. He viscut unes quantes barraques ja. Fins i tot vaig enganxar l'última època que es feien sota la via del tren. Quan la cosa era com més familiar. També havia estat anys anteriors, molt anteriors, on actualment es fan i no estaven tant massificades. La gent crida a la gent, ja se sap. Una companya de feina m'ha dit: "A qui se li acut anar a barraques el dia 1 i a sobre sent dissabte!" Anyway. Sempre ens quedarà el Fum per estar ben amples...jeje...
Suposo que tot això són llàgrimes d'un paio que ha superat la 30ena i el llindar del seu pes ideal, per tant, no paga la pena pendre-s'ho massa seriosament i el millor seria experimentar per un mateix la bonica aventura de ser jove guapo i ric a catalunya...
au!