Mr.Face i la Comissió torna...per poc temps

primera formació fixa de la banda (01/03/1997)

De vegades costa mira enrere. Ja fa 12 anys que uns nois ja bregats en el món de la música en directe van decidir tancar la paradeta pel que fa al tema patxanga/festa major i obrir una nova via en el seu horitzó musical. Sense la pressió de sortir de bolo per les catalunyes els 2 mesos d'estiu, començaren a vestir un projecte basat en versions de pop-rock.
Al poc temps (uns mesos) ja es van cobrar les primeres baixes. Aquí és on entrarem en Manre al baix i jo mateix a la guitarra. Al cap de poc temps, després de fer els primers bolos (que com diu la norma, dolents i mal pagats), en Joan (reverendo tu) se'ns va unir per suplir la vacant que deixà el teclista anterior, esperonat per la poca simpatia que el grup li transmetia. A partir d'aquí és quan veiem en el soul, un estil més acord amb els nostres gustos (tocar Bon Jovi mai va ser un plaer per cap de nosaltres). A més, veiem que les dots pallasils i de bufó d'en Toni-Baby-Mr.face superaven amb escreix les dots de cantant.
Així ens vam decidir a muntar un show on el gag fós tant o més important que la cançó a interpretar. Vam deixar els nostres trajos tipus Blues brothers i els vam canviar per altres on el color taronja era més present. Vam incorporar dues veus femenines, que donaven un joc increible en la part escènica i a sobre cantaven de conya; i vam incorporar tres vents: saxó, trompeta i trombó. Aquest és l'únic punt que realment no va funcionar i que va intimament lligat amb la idiosincràcia de la penya que toca instruments de vent: en la seva gran majoria (exceptuant el meu avi i algun altre) són tots uns mercenaris!!!
Vam tenir certs anys de cert èxit: Per a mi l'èxit és fer més de 30 bolos l'any (per tant, bravo "maravella", sou uns cracs"
Fins que la cosa va anar perdent pes. El canvi de cantant fou un moment traumàtic per tots. Entrava en víctor, que cantava infinitament millor que en Toni però que era infinitament pitjor pallasso (que al cap i a la fi fou el nostre segell personal del tema). Finalment, i després del bolo més desastrós fet mai sobre la terra i part de plutó, un 23 de juny de 2003 o 2004 (ja no ho recordo), mr face i la comissió tanca la paradeta amb unes 150 actuacions en 9 anys. Ta bé.

No és fins fa uns mesos que la ment eternament pensant d'en Joan creu que fora bo celebrar aquella època amb tots els músics que van passar per mr. face, tant fixes com substituts, 32 en total. Ta bé. Alguns, que deuen estar per tancar, viuen fora de Catalunya (frança i anglaterra) i vindran expressament. repeteixo: per tancar!

Així doncs ja tenim les 2 dates per celebrar el que fou una aventurilla de 12 anys de durada.

Primer, el 15 de maig a Cardedeu, al Bar tarambana, a les 23.00

i Segon, el 16 de maig a Arenys de Munt al Kalitja a les 23.00

Així doncs, si voleu tornar a veure les gilipollades més incomprensibles que s'han fet mai sobre un escenari, us recomano que passeu a veure'ns algun d'aquests dos dies per algun d'aquests dos puestus.

Esperem veure algun calçotet conegut!