NO DORMIR BÉ

Aquest és un fet que ens afecta sobretot a la gent gran, i parlo per experiència personal. Jo era una persona molt dormilega i fàcilment podia dormir 10 hores, fins que va arribar la menopausa i, amb el canvi d’edat i hormonal, vaig patir uns quants canvis, entre ells el tema de la son. No ho vaig viure gaire bé al principi i em vaig sotmetre a la presa de pastilla diària, ja que el metge aconsellava recuperar el son. He intentat deixar-ho diverses vegades, però costa quan veus que dorms poquet. He provat altres remeis més naturals que funcionen una mica, però no del tot.

Ara estic a la fase que ho he deixat força i que només recorro a la pastilla quan l’endemà tinc alguna cosa que penso que és important. I no penseu que hi ha tanta diferència, perquè jo sola puc dormir 5 hores, que pensant-ho bé no està gens malament per a una persona que està jubilada i que no s’ha d’estressar treballant. Sempre parlo de mitja pastilla, que em pot fer dormir 6 o 7 hores. Com que tot plegat és molt mental, és qüestió de saber-se relaxar i parar el cap a l’hora d’anar a dormir. Fàcil de dir i difícil de portar a la pràctica quan hi ha alguna cosa que et preocupa.

Jo acostumo a agafar bé el son, però el tema és quan et despertes a la matinada. Jo sempre dic que la posició horitzontal et fa més dèbil i, si no vigiles, els pensaments et mengen. I això sí que és un destorb, perquè en la foscor tot creix i els problemes semblen més grossos. Aleshores és quan encenc el llum per llegir una estona i esperar que la son torni a venir. Alguns dies arriba i altres no. També és veritat que diuen que, per recuperar forces, és millor no moure’s gaire i descansar, perquè el descans refà tant o més que la son, expliquen.

He de dir que altres vegades aprofito per pregar, que m’agrada, i d’altres faig una meditació anomenada Kriya Ioga, que ensenya el iogui i mestre Paramahansa Yogananda, mort fa molts anys. Suposo que aprens a conviure amb les hores petites, que et venen a visitar.

Podem tenir-hi tendència les persones que venim de famílies amb poca son; per tant, potser ho hem heretat i, si hi sumem circumstàncies complicades que ens ha tocat viure, poden afegir llenya al foc.

Sigui com sigui, anem fent anys i hem d’anar acceptant les situacions que se’ns presenten i treure-hi ferro sempre que sigui possible. Hi ha altres situacions més dures que aquesta, que no és agradable, i l’hem d’anar capejant i no dependre, sempre que es pugui, de la química, sense fer-ne un gra massa. Es pot anar alternant per no crear addicció, que la creen. Hi ha metges que creuen que és millor anar vivint amb la pastilla i no pensar-hi més. Jo sóc de les que creuen que tu ho pots anar combinant, mentre no et creï un trauma. No hi ha millor metge que un mateix, perquè et coneixes com no et coneix ningú. Has de tenir el cap clar per calibrar.

Bon descans i un son reparador sempre que es pugui!

                                       Mª Teresa Quintana i Riera