Petit homenatge a la merla

Arriba la primavera i li vull dedicar aquest petit escrit a la merla, perquè és un ocell que participa a augmentar el meu grau de benestar i felicitat.

Viu a les ciutats, a part dels boscos, i li agraden els jardins i les terrasses. Per tant, és una clienta assegurada de la nostra terrassa. A l’hivern ve a saludar-nos de tant en tant i a passar una estona sobre l’araucària, que ja us vaig explicar que se’ns ha fet gran i frondosa, o sigui que proporciona un espai adient per als ocells, que se senten còmodes a les seves branques.

Tanmateix, a l’hivern no piula, però quan pressent que la primavera s’apropa comença els seus primers cants, que duren fins ben entrada la tardor. Les melodies que interpreta són tan harmonioses que superen les del rossinyol. Així ho crec.

I sents una que comença i les altres del voltant es van sumant al cor i produeixen estones de vertaderes refilades. Tot i viure a la ciutat, és un luxe que al matí et desperti el cant de la merla. Perquè els moments en què se senten més inspirades cap al bel canto són els capvespres i quan despunta el dia. Per a mi són vertaders concerts que la natura ens ofereix.

Al bon temps, seure a la terrassa al caure la tarda és tenir assegurada la música, i és un plaer que em concedeixo sovint. Quin repòs i benestar! No sento els cotxes, sento les merles. També m’agrada veure com s’apropen a casa nostra, volant i saltironant, negres, amb els seus becs grocs, que són colors ben contrastats. I vénen generalment acompanyades, la qual cosa vol dir que augmenten les veus i variants. I no cal dir que si n’hi ha algunes pel voltant comencen el parloteig cantant i dialogant. Pots interpretar quan una calla i l’altra contesta, i com que són xerraires els diàlegs i cants poden ser llargs, delectant l’oïda dels que som sensibles a aquestes melodies i a la seva musicalitat. Primer, les escolto i, després, m’endinso en una bona lectura tenint aquesta música de fons, que fa créixer, com he dit al principi, el meu benestar. Hem de concedir-nos aquests moments tan senzills i tan intensos per tenir més qualitat de vida.

I vaig prenent consciència del goig tan gran que ens proporcionen aquestes criatures que en el seu viure natural ens ofereixen espais de pau i alegria. I la meva reflexió continua: com pot ser que vivint en aquesta natura tan rica i regalada no aprofitem més sovint tot el que ens ofereix? Per sentir-nos en un paradís pel qual no hem de dipositar diners, només preparar-nos per estar receptius i oberts a tot el que ens és donat, i que sovint ignorem capficats per situacions que fem difícils, no atenent al nostre entorn natural, que vol fer-nos la vida agradable.

Imagino que molts de vosaltres, com jo, espereu la primavera per sentir les refilades i cants que les merles ens dediquen. Estiguem-hi atents i gaudim-ne.

Gràcies, MERLA, per ser amb nosaltres i fer-nos aquesta companyia musical!

PS: La fotografia de la merla és de la Viquipèdia