PER QUÈ DEVEM TENIR LA PELL TAN FINA?

Permeteu-me que continuï desgranant aquest tema, perquè és recurrent al llarg de la nostra vida. La majoria d’humans tenim un alt grau de susceptibilitat, ens ofenem amb poca cosa i ens sentim tocats sovint per les paraules de l’altre. Hi ha persones que diran: “A mi això no em passa”, i penso que poc o molt tots estem afectats per aquesta característica, i a qui no ho vulgui reconèixer li falta consciència d’ell mateix, crec jo.

En la interacció social, tan important per créixer, fer autoconeixement i coneixement dels altres, practicar la capacitat de relació amb les altres persones i acceptar les diferències, comporta a voltes paraules creuades que no sempre són fàcils d’entomar i que ens anem fent mal els uns als altres. Quina tristesa, perquè ja anem entenent que la relació social és necessària i està prevista l’ajuda mútua; altrament, és difícil tirar endavant. Però, què hi ha dintre nostre que ens fa tan susceptibles i que la ferida arribi ràpidament al nostre cor? Sí que és veritat que sovint tenim la pell fina, fet que permet que tot entri i no ens protegim d’aquests atacs exteriors.

Pensant-hi una mica més, hauríem d’enfortir la nostra pell, en expressió popular, és a dir, enfortir el nostre interior sense tornar-nos massa durs tampoc, perquè aquest exterior dolorós no ens faci mal. I, d’altra banda, la susceptibilitat ha d’anar disminuint i hem d’aplicar els valors ensenyats per Jesús i altres grans mestres sobre la nostra acceptació de l’altre, l’altruisme per donar ajuda allà on calgui, la capacitat de conviure amb els nostres defectes i amb els de l’altre, buscar la comprensió mútua i sobretot no quedar-nos afectats per paraules de les quals fem una mala interpretació, amb un malentès que ens arriba a l’ànima i ens dóna malviure.

Repassem ara alguns trets dels susceptibles:

- hipersensibilitat, que dificulta l’itinerari per la vida

- veure segones intencions en tot

- fragilitat emocional

- necessitat de l’aprovació dels altres

- negativa a acceptar la crítica

- ser exigent amb un mateix

I d’altres... Si tot això no es pot vèncer i la raó no s’imposa a l’irracional, hauríem de buscar alguna teràpia per aconseguir la nostra tranquil·litat i arribar a ser menys susceptibles als diferents ambients que ens envolten, en què un dia o altre interactuarem, procurant que no ens afecti, perquè la pell de la qual parlàvem se’ns hagi endurit sense perdre la capacitat de ser sensibles i d’emocionar-nos per certes situacions, però sense perdre la calma. No és fàcil, però sí assolible, i es tracta d’aprendre a viure amb el mínim dolor possible i la màxima felicitat que puguem assolir.

                                     Mª Teresa Quintana i Riera