QUÈ GUANYEM QUAN ANEM PERDENT LA MEMÒRIA?

A mesura que et vas fent gran, a poc a poc, la memòria es va perdent; sobretot molt lèxic i noms propis, que a vegades recordes al cap d’una estona.

Amb els anys t’adones que el cos va perdent facultats i capacitats que tenia i es van fonent. Ho has d’acceptar, perquè anem aprenent que els anys ens porten cap a la mort, ja que en aquest món tot és temporal i es va transformant, i, per tant, el cos també recorda que és terra i torna a la terra. No parlem de l’esperit, que això és una altra cosa i ja he fet algun altre escrit sobre el que en pensem els creients.

I ara torno al títol que he posat. Sembla que perdre memòria no és per guanyar res. Ara us ho explico. Durant molt temps he estat madurant la filosofia d’Eckhart Tolle: El poder de l’ara. I lentament vas prenent consciència que té raó, perquè l’única realitat que tenim i vivim és el present. Entendre això és molt important per viure bé i sense sofriment. Jo he perdut molta memòria del passat, i m’ha anat molt bé, perquè així no em quedo penjada dels records que no són reals en aquest present i em dedico a viure intensament el meu present, que és la realitat. M’estalvio molts patiments que ja han passat i no tenen existència.

El futur ja ens adonem que és inexistent, per il·lusió o por que ens faci, perquè no ha arribat encara. Amb el present ja en tenim prou i és el que dominem, malgrat que a vegades pot ser ple de problemes que podem anar resolent, perquè els tenim al davant. No cal fer-se cabòries de com serà el demà, perquè sovint és imprevisible. Així ho tenim tot a les nostres mans i els sofriments disminueixen. Està ben pensat, i això ens fa veure que som criatures de l’ARA i estem capacitats per resoldre moment a moment.

Per acabar, us deixo algunes frases d’Eckhart Tolle:

“La vida és una sèrie de moments presents.”

“La mort són les despulles de tot el que no ets.”

Mª Teresa Quintana i Riera