Redescobrint Beatles

Fa uns dies vaig veure la pel.licula Across the Universe. Una mena de musical que explica la història d'un noi de Liverpool que marxa als EUA per trobar-se amb son pare. A partir d'aquí, el film fa un repàs de la situació en aquell país durant la dècada dels 60. El més bonic de tot plegat és que molts dels diàlegs entre els personatges són cançons dels Beatles.
Les versions són força semblants a l'original, només que els arrangaments són més actuals. Això fa veure que, només canviant certs aspectes, les cançons sonen actuals, molt actuals. Així doncs, podem afirmar que els Beatles són a-temporals. Que ja pot caure la de déu que les seves cançons accepten el pas del temps, més aviat, l'engulleixen, són el forat negre de la música, tot comença i acaba amb ells!!!
No he estat mai un fan boig d'aquesta banda, tot i que últimament només compto raons per comença a ser-ho. Divendres a la nit, en un sopar de feina, vam encetar una conversa que començava amb la frase: "Els beatles, els inventors del Pop i el referent més clar de la cultura moderna". Jo només podia fer reverències a aquesta afirmació! De cop, un company, amb una densa base musical, va dir que no, que els Beatles no han aportat mai res, que l'únic que van fer va ser copiar a Bach, que això de la rellevància era una cosa molt grossa i que la seva aportació fou més una moda que no altra cosa. La cara em canviava de forma per moments...com deia aquell: Queeerrrllll???? comooorrrrllll????
Quin sacrilegi! com podia fer aquella afirmació i després xuclar el cap de la gamba tan panxo? Entre 2 més li vam intententar fer veure que el que deia no tenia ni cap ni peus. Bé, tant errat no anava. És cert que Bach i el barroc (sistema dodecafònic) són la base de la majoria de línies Pop, però ja està. Ni les dinàmiques, ni les lletres ni moltes altres coses es poden negar que són originals. És igual si no eren ells i era el productor. La qüestió és que negar el fet que la música pop és quelcom gràcies a ells, és agosarat, com a mínim.
La conversa va acabar enrocada total. Ni ell ni nosaltres vam baixar del burro. Ta bé!
De totes maneres mireu la pel.licula. Hi ha una versió de "I'm the walrus" que no té desperdici; "Dear Prudence" fa plorar fins a quedar-te deshidratat i "It won't be long" amb veu de dona sona millor.