Reflexions arran de l'acord econòmic entre Grècia i Xina

Acabo d'escoltar la notícia que informa de l'acord comercial de gran abast entre Grècia i Xina. No conec encara reaccions i detalls. L'acord inclou el compromís xinès de compra massiva de deute grec, així Grècia s'estalvia la fallida i de retruc la Unió Europea alleuja força la pressió financera. El xinesos entren a Europa per la porta gran.
Xina, de fa temps està penetrant amb força a l'Àfrica, la debilitat actual del que havíem anomenat primer món li ofereix una oportunitat immillorable d'entrada; pel que fa a l'àreaa asiàtica, la pugna entre Xina i el Japó arriba a la tensió militar.
El gran productor mundial ha de fer encara un llarg recorregut per arribar als nivells de productivitat de, per exemple, Alemanya; té també problemes econòmics de sobreproducció, un mercat intern molt i molt pobre que no pot substituir la davallada de les exportacions i gravíssims dèficits socials. Però del tàndem producció xinesa consum nord-americà, n'ha sortit extraordinàriament enfortida, com no podia ser d'altra manera.
El resultat final de la fugida endavant de nordamèrica i Gran Bretanya impulsant una globalització en què es reservaven el domini de l'especulació financera i la intervenció militar ha acabat amb aquests resultats. Europa ha fet de comparsa subalterna dels Estats Units seguint el paper tradicional d'ençà de la Segona Guerra Mundial.
Ara Xina es forta també financerament atès l'enorme volum de divises -especialment de dòlars- acumulades i que està començant a utilitzar. El gran país oriental ha comprès que si no intervé, se'n va en orris sense remei tota l'economia mundial. Però aquesta intervenció no serà gratis. Estem assistint a una important i accelerada recomposició de la geoeconomia mundial i a la decadència del gran imperi americà i de retruc Occident.
Això no obstant, Europa és un gran productor i un gran mercat. Europa ha de procurar que aquests moviments indeturables es coordinin mitjançant acords globals.
Quines condicions estratègiques hauria de proposar Europa per a entomar l'escomesa? en la meva opinió:
Control i càrrega fiscal de l'especulació financera que no produeix res, purament infla amb papers, els quals acaben convertint-se en deutes absolutament insostenibles per a tots i l'enriquiment exactament de quatre o cinc. Segon, pressionar a Xina per a una democratització que impliqui la llibertat sindical, és a dir, que faci una competència lleial ajustada a la seva fase de desenvolupament. Tercer, revaluació de la seva moneda, molt minusvalorada, circumstància que augmenta exageradament la seva competitivitat.
Per la seva part, Europa ha de col·laborar a la transició monetària que suposa el final del dolar com a moneda de referència i assumir el reequilibri de forces mundial.
Crec que aquest trànsit es portarà a terme de bona o mala manera. Cal saber, encara la reacció d'Estats Units, que fins fa quatre dies somniava en mantenir l'hegemonia mundial gràcies a la força militar. També hi ha molt joc brut monetari i financer per jugar.
Deixem-ho, doncs, aquí i seguim observant la recomposició de forces mundial.

Afegeix un comentari nou