RESURRECCIÓ I FE

RESURRECCIÓ I FE

La idea d'una vida eterna, és una intuïció des de l’inici de la humanitat, i és tema central en qualsevol fe.
Els no creients diuen que totes les religions parteixen del terror humà a la mort i de la necessitat de donar esperances més enllà d’aquesta angoixa. Una necessitat de l’ésser humà de sentir-se alleujat per l’esperança de persistir quan tot s’acaba; que la idea de la resurrecció és un bàlsam per a la por, un alleujament del neguit, una catifa eficaç sobre el pou de la mort; que la idea de la resurrecció parteix d’un egocentrisme desmesurat que posa l’ésser humà en el centre de tota creació, quan molt probablement som una simple anècdota.

Si jo vull llegir a un autor determinat o bé escoltar un programa que m’interessa haig de localitzar i procurar-me el llibre adequat, o bé sintonitzar el programa adient per poder-l’ho escoltar, és allà és on la trobo, per poder estar ben informat i aprendre del seu pensament i filosofia de la vida, per dir-ho d‘una manera; és més, si jo volgués esbrinar més, conèixer millor el personatge, penetrar en la seva identitat, en la seva essència, aquest, primer segurament voldria esbrinar amb qui se las té, si el grau d’amistat, de fidelitat i de respecte fos mereixedora de tal confiança.

Coneixem que tot el que està escrit a l’Antic Testament, és l’experiència del poble hebreu amb un Déu desconegut, que se’ls manifesta de mica en mica, i el van descobrint al llarg de la seva història, i que el descriuen per la pròpia experiència viscuda, i transmeten per les generacions futures, amb diferents estils literaris narratius, salms i profetes, la Bíblia, és tot un camí que ens proposa i que cada persona a de fer. Aquest Déu misteriós encara incomprès es manifesta definitivament fet home, amb la persona de Jesús de Natzaret que tampoc no acaben, ni acabem de comprendre bé, i que dóna la vida, morint al patíbul romà, per fer entendre la veritat de Déu, i compromès amb la paraula que testifica que ve de Déu. “Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres” (Jo 14,10) “El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell”. (Jo 14,21).

Avui tenim molt clar que el món no canviarà, si abans no canvio el meu cor i el meu compromís. Jesucrist ens proposa el seu ideari a l’Evangeli, i molts al llarg de la història n’han fet, i en fan una vivència, una experiència. Aparentment Ell va fracassar segons el món, i segons el món els “sants” i “santes” i molts laics, avui són molt qüestionats, perquè només pel món importa l’èxit, el poder i la glòria.

Per trobar-se amb Crist, cal escoltar-lo i dedicar un espai de silenci i meditació per penetrar en el seu pensament, així podrem sintonitzar amb Ell, si el cerquem de veritat, com ens orienta el salmista (Sl 27,8) Tu em parles dintre el cor: “Busqueu la meva presència”! Buscar-la és el que vull, Senyor! I en un altre indret: (Sl 34,9) “Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor”!

No podem dir pas que aquest compromís és fàcil, i menys amb tota la seducció del món actual, però si d’altres han viscut, i avui també viuen aquesta experiència engrescadora de la doctrina revolucionària de Crist, i del seu coneixement, perquè no intentar de trobar-lo?. Ell sempre ens parla a l’Evangeli. Cal escoltar.

Moltes vegades ens manca Fe, Constància i Compromís.
És prefereix gastar molt de temps en jocs i fantasies virtuals, pel·lícules i altres entreteniments, que esforçar-nos a voler contactar i sintonitzar amb Aquell veritable, espiritual, però real, i que no ens defraudarà mai. No cerquem prou, No preguem prou, No escoltem la seva paraula en el silenci de l’oració.

Jesucrist també ens orienta molt bé sobre el tema del més enllà, de la vida eterna, i és molt clar i a tenir en compta. La ciència no en té pas prou amb teories, ha de fer les seves comprovacions i proves abans de confirmar-la per bona. Doncs igual que a la ciència, amb quina propietat es pot parlar i negar d’entrada tots aquells temes que no s’han experimentat “d’aquest desconegut espiritual”? És amb la constància a la recerca i l’experimentació que fa reeixir al científic, llavors, només llavors, pot parlar moralment amb propietat.
Jesucrist ens ensenya en la seva vida pública, treballant i predicant de dia, i en el silenci de la nit pregant al Pare que li comunica les paraules i li mostra la seva voluntat el projecte de Déu, el seu Regne.
Avui, prou bé que reconeixem que el món està molt malalt, que en estat de vigília escoltem els crits dels crims que es cometen arreu, i notem el tuf d’explosions i de la ferralla cremada que arriba fins els nostres narius; seran cinc dies, cinc mesos, o cinc anys; Jesús ens anima a pregar per assumptes seriosos i concrets, entre altres: “Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home”. (Lc 21,36)