SÓC UN RELLOTGE DE SOL

De manera similar a aquest rellotge que amb els primers raigs de sol que li toquen comença a marcar l’hora, a mi quan surt el sol m’agrada llevar-me i dirigir-me a ell, que em dóna la llum i la vida. Faig la meva meditació, Kriya Ioga i les meves pregàries. És una hora de pau i tranquil·litat que convida al silenci i a la interiorització. El meu cos i el meu esperit carreguen les bateries per tornar a viure el nou dia. Em sento un ésser mogut per l’energia solar (com tots i tot), i baixo el rendiment quan el sol desapareix. És per això que amb la posta de sol i l’arribada de la nit la meva persona queda minvada, i a mesura que passen els anys prefereixo agafar el llit d’hora per començar l’endemà quan l’astre torna a il·luminar. Sóc una persona eminentment solar.

Puc acceptar una persona “nitaire”, és a dir, amant de la nit, però he de confessar que no ho entenc, no entra en els meus paràmetres. És tan clar per a mi que les hores de llum s’han de gaudir i aprofitar, i que les hores de foscor són per descansar, que el criteri a l’inrevés no forma part de la meva personalitat.

Tinc una gran joia d’haver nascut en un país mediterrani, on tenim tanta llum i tantes hores de sol! Potser també ho fa que vaig néixer a tres quarts de 12 del migdia d’un mes de juliol d’un dia de calor i molt sol. Va ser aquest astre qui es va encarregar de dipositar-me en aquest planeta i en aquest racó de terra tan ben il·luminat.

I quin espectacle contemplar la natura tocada pel sol, que fa brillar totes les fulles i tot l’entorn! No és la primera vegada que parlo del sol, però de tant en tant necessito esplaiar-me per compartir l’alegria d’un dia assolellat com avui, que em convida a escriure.

He de reconèixer que viure en un país africà, on el sol esclata i ho resseca tot, em costaria més, sobretot per les temperatures que els toca viure. Per això m’agrada tant ser mediterrània, on el clima és esplèndid. Diuen que és un dels millors llocs del planeta per viure. I l’alegria dels habitants d’aquests països la devem a la llum solar.

Em sento gira-sol i sargantana quan el busco arreu i el persegueixo com fan ells. N’estic enamorada i m’alegra la vida. També gaudeixo amb un dia núvol i de pluja, perquè ja sabem que sense aigua no podem viure. Però necessito més dies de sol que d’aigua.

I tornant al rellotge de sol, quan la llum ja no hi toca s’acaba, i fins l’endemà si el sol li vol fer companyia i no és un dia tapat pels núvols. Jo tinc un comportament semblant, i per això he fet el símil, malgrat que els dies sense sol he de funcionar i ho faig el millor possible, però la meva cara no irradia la felicitat dels dies lluminosos.

Mª Teresa Quintana