Sant Joan... el foc captiu!!! festa morta

Els que llegiu els meus apunts al bloc, sabeu que no és freqüent que escrigui sobre temes no exclusivament naturalistes... només hi ha un excepció, "el poble que no coneixia la seva platja" (http://arenyautes.cat/node/6868), el segon més comentat de la història d'arenyautes (en realitat el títol que primer em va passar el cap va ser "el pobre que no estimava la seva platja", però em va semblar massa agressiu... però això és un altre tema).

Doncs bé, per desgràcia escric aquest apunt... ja fa anys que el volia escriure, però fins avui m'he reprimit. Hi ha gent, sobretot la més jove, que pot creure que el Sant Joan sempre ha estat una festa funcionaritzada, on la brigada munta una foguera i la policia vigila que els habitants del poble no s'acostin i prenguin mal... les meves filles es pensen que és així, i com tothom són només espectadores, ... i ja està.

Doncs no!! Sant Joan era i ha de ser la festa més important dels Països Catalans, que a més recull l'origen de les festes paganes que celebren el solstici d'estiu (lo de la nit més curta i dia més llarg). Els nens quan arribava el maig en sortir de l'escola passàvem per cases i fusters, i acumulàvem mobles vells, marcs, quadres etc.. a la Riera. Cada colla fèiem una foguera, que no foc, i aprofitàvem els descuit de les colles veïnes per robar-los-hi material. En alguns casos bastíem ninots al cap de munt de la foguera. El dia de Sant Joan les fogueres de la Riera, fetes pels nanos del poble, cremàvem com un riu de foc fent honor al simbolisme de la festa. 

La festa ha anat a menys, i moltes poden ser les causes, seguretat, els nens d'ara no són els d'abans, carrers plens de cotxes enlloc de persones... fins i tot l'impresentable "antropòleg" Manuel Delgado Ruiz en el programa Via Lliure de RAC1 de fa dos dissabtes, va culpar als caus i esplais d'ACABAR amb la festa, confinant el lleure dels nens, que abans feien vida al carrer (fèiem). 

El més sorprenent és que segur que ens remuntaríem a temps immemorials per trobar-ne els orígens d'aquesta festa, però en el cas d'Arenys es sap exactament el què i qui va matar el Sant Joan. Fins el cobriment de la Riera la festa es feia invariablement (a pesar dels caus arenyencs), però al 1996 les obres de la Riera van interrompre-la per raons obvies, fis i tot la revetlla que es feia davant el Calisay, es va traslladar a la platja. Un cop acabades les obres, no es va permetre fer les fogueres mai més. Llavors l'Ignasi Massaguer i jo vàrem anar a veure al llavors alcalde en Miquel Rubirola... el nostre argument era: si cobrim la Riera és per millorar, per tant treure les coses dolentes i conservar les bones que teníem abans i fer-ne de noves... l'alcalde va argüir que era perillós el foc per l'estabilitat del paviment, nosaltres vàrem proposar fer fogueres a d'altres indrets del poble, plaça església, Casino, Mare Paula... doncs no, fora fogueres de tot arreu...

El més sorprenent ha estat el conformisme del poble d'Arenys i els seus alcaldes i regidors, ningú ha intentat recuperar l'esperit de la festa de Sant Joan. Sant Joan ha estat sempre una festa incòmode per a les administracions, la disbauxa i espontaneïtat popular mai ha agradat, ni a dretes ni a esquerres.

Sento que el meu apunt us decebi si no és el que esperàveu, però és que estic molt emprenyat...