Som d'on som

Des de la Travessia de la Mina hom pot guaitar aquesta gaia vila. Dalí proclamava que l'estació de tren de Perpinyà era el centre del món; jo no em miraré al melic, però sí que afirmaré que Arenys de Mar exporta i importa arenyots que després expliquen com és Catalunya. Pregunta't per què tot sovint ja saps què farà el connacional que surt per la televisió: ben simple, ho has vist abans entre mirades lascives al Johnny's, en forma d'elogis enverinats quan et creues per la riera aquell simpàtic que et saluda i et felicita per això i per allò, perquè no sigui retret socialment que no ho ha fet, o en la bullícia del mercadeig de la llotja del port. En efecte, d'aquest enclavament maresmenc, en podríem desenvolupar una «teoria del coneixement nacional». Tanmateix, no sé si és l'aigua de l'aixeta, els dolços locals, o la latitud: quan sortim de les muralles arenyenques, ens identifiquen ràpidament que som d'on som.