VOL D'OCELLS

Deixeu-me que us expliqui la meva experiència.

Com que em desperto molt d’hora, perquè me’n vaig a dormir d’hora –abans de les 11–, la son també se m’acaba aviat, i aleshores, llevada a les 6 del matí,  el que més m’agrada ara a l’estiu és sortir a la terrassa i seure en una cadira esperant que el dia s’aixequi. El sol surt a quarts de 7, però sortosament unes cases me’l tapen i no arriba a casa meva fins a les 8. M’agrada molt el sol i en sóc una adoradora, però al matí m’agrada tenir una estona de llum més tènue per poder fer contemplació i meditació més tranquil·la, perquè el sol és tan potent, tan brillant i invasiu, sobretot els mesos d’estiu, que m’agrada poder-lo aturar una mica.

Doncs bé, asseguda a la cadira, el que més m’agrada és l’espectacle dels ocells volant i refilant tan contents per la nova vinguda del dia. No us en puc dir els noms perquè no en sóc una entesa; qui sí que m’ho diria és el meu amic Pere Alzina, biòleg, i gran imitador dels cants dels ocells. Crec que alguns són orenetes! Observant millor, potser són falciots que entren i surten d’uns forats de la casa del costat i on deuen tenir els seus nius. I quin goig mirar el cel amb aquell blau que es va tornant intens a mesura que el sol es va aixecant i sobretot veure els ocells aparellats o en estols volant amb alegria i xisclant. Noto que és un gran divertiment per a ells i una bona manera de saludar el nou dia. Jo no pararia de contemplar l’espectacle, perquè em dóna molt benestar i em va deixant en un estat de poder abandonar una mica el meu cos com quan un fa meditació. Ja sabem que la contemplació pot tenir els mateixos efectes que la meditació, perquè també relaxa molt.

Els ocells no paren de jugar i volar, perquè a les hores de sol violent s’han d’aixoplugar als arbres. I jo puc estar una bona estona vivint en aquest estat tan agradable, fora de l’enrenou quotidià i amb el cap aturat de totes les cabòries amb què l’omplim durant el dia.

Volar és un desig que molts humans han tingut al llarg dels temps. Però penso que ja estem bé sobre la terra, perquè no em puc imaginar un cel embrutit pels éssers humans, que no pararien de moure’s. Ja prou invents hem fet per enlairar-nos; el més important, l’avió, que ens afavoreix a tots els que ens agrada viatjar per plaer o per negocis i escurçar el temps de trasllat, sobretot quan anem lluny. Diuen, però, que els avions embruten molt l’aire amb tot el que els seus motors desprenen. Som uns éssers que hem avançat molt en tecnologia pagant un alt preu, contaminant l’aire que necessitem per respirar. Sí que hi ha uns esports com l’ala delta en què pots volar lliurement sense provocar contaminació. De tota manera, té el seu risc.

I abans d’acabar us vull recomanar l’exercici de la contemplació de la natura o, en el cas d’avui, dels ocells, que si pots fer de bon matí et prepares per passar un bon dia i estar relaxat davant les eventualitats de la vida. Hem de cuidar el nostre esperit també, a part del cos.

Mª Teresa Quintana i Riera