LA TEMPORALITAT I LA TRANSITORIETAT

Una de les lliçons que podríem aprendre del COVID-19 és precisament la idea de temporalitat i transitorietat. Tots coneixem que en aquest planeta Terra hi venim a fer una estada temporal, i en el passat, com que la vida era més curta i hi havia moltes malalties incurables, la població tenia molt clara la brevetat de la vida i les morts eren freqüents a tot el voltant.

Al segle XX, al primer món, van haver-hi canvis substancials i sobretot la medicina va començar a descobrir medicacions que curaven moltes malalties; per tant, s’allargava la vida. I això va anar in crescendo, de tal manera que ara jo faré 76 anys i antigament ja no hi arribaven o eren considerades unes persones molt velles. En canvi, avui dia, jo trobo que sóc una persona gran i el cos em dóna senyals, però no em trobo vella encara. Així doncs, la idea de la mort va desapareixent del nostre cap i ja no hi pensem. La vida s’ha allargat amb una salut prou bona, que és la responsable que el nostre mental obviï la idea de la mort.

Aleshores, estem fent plans constantment per ocupar-nos i omplir el temps que la vida ens regala. Programem viatges i cada vegada tenim més curiositat per conèixer món. Tornem a estudiar i anar a classe per conservar el cap clar, i jo m’incloc en aquest grup. Malgrat que la memòria ens fa anar una mica de corcoll, ja que comencem a tenir llacunes i lapsus que fa uns anys no teníem tan sovint, també és veritat que ho aturem una mica amb l’exercici d’aprenentatge i alimentem la curiositat pel coneixement. Parlant de la meva experiència personal, continuar estudiant, que m’havia agradat tant, em dóna plaer, i penso que conservo una mica la meva joventut.

Com que la meva professió ha estat fer de professora d’anglès, estudiar un cinquè idioma m’ha semblat molt interessant. Vaig triar l’italià pensant que em resultaria fàcil, perquè aparentment ho és, però com en totes les llengües romàniques la gramàtica és força complicada i és necessària una bona memòria per treballar-la i adquirir-la amb naturalitat.

I ara, entrant en el tema del qual us vull parlar i compartir amb vosaltres el que jo penso, us vull dir que ja és hora que recuperem el pensament antic sense perdre els avenços que hem anat fent. A veure si sé transmetre el que sento. Per una banda, continuar les nostres activitats, que ens ajuden a viure, però, per altra banda, tenir present la nostra transitorietat, que no vol dir estar pensant tot el dia en el tema de la mort, que ens podria arribar a angoixar i caure en depressió, sinó tenir-la incorporada en la nostra consciència. I això ens permetrà viure intensament cada instant, sabent que no som eterns en aquest planeta. Els creients pensem que l’eternitat continuarà després, perquè mor el nostre cos, però no morirà el nostre esperit, que continuarà vivint en l’altra dimensió.

I el coronavirus ens ha posat cara a cara amb la malaltia i la mort, que la teníem força oblidada. Ha estat molt dur, sobretot perquè ha tingut una manera ràpida de propagar-se i ha escampat la mort arreu del món. Hi ha hagut tantes famílies afectades! Si no ens ha tocat ara, el desenllaç ens arribarà en un altre moment. Hi hem de comptar sense angoixa en la profunditat del nostre ésser.

Per a mi és un bon exercici, el fet d’estar contenta de viure compaginant la consciència de la meva temporalitat, fent tot el que puguem per deixar un món millor als qui vindran després.

I ara alguna frase del meu estimat Marc Aureli, emperador romà, filòsof estoic, nascut el 26 d’abril del 121 dC:

“L’ànima és intel·ligència i divinitat; el cos, en canvi, és argila i putrefacció.”

“Els teus dies són comptats. Fes-los servir per obrir les finestres de la teva ànima i que entri el sol. Si no ho fas, el sol es pondrà a l’horitzó i tu amb ell.”

“No actuem com si haguéssim de viure 10.000 anys. La mort t’està aguaitant. Mentre visquis, sigues bo.”

Mª Teresa Quintana i Riera