LA LLUM TARDORAL

Sóc una dona enamorada de la llum, però d’una manera especial de la llum de la tardor. La llum de la tarda i capvespre me la recorda pels seus tons ocres i groguencs. I ara que estic enmig de la tardor aprofito per gaudir-ne, sobretot quan surto a caminar per la muntanya a mitja tarda i començo a albirar el sol ponent-se. Arriba el gran moment del sol tocant els arbres i em quedo esmaperduda de veure la llum ocre, que dèiem abans, que dóna una brillantor especial a les fulles. Sembla talment que hagin penjat lluentons a la copa dels arbres. Quina visió tan meravellosa! Em quedo una mica extasiada i no puc parar de fer contemplació.

És un moment d’una gran felicitat interior, perquè em sento embolcallada d’aquesta llum divina que penetra a fons en la meva ànima per crear-me sentiments elevats i d’una gran bellesa, que donen una pau i un benestar intens. I aleshores entenc que aquest món podria ser o és un paradís si gaudim dels elements naturals que ens envolten i que no tenen cap cost; només cal la bona disposició de tenir la mirada sobre tot el que ens rodeja.

Tots naixem amb una bona sensibilitat per anar copsant tot el que el planeta ens ofereix, però la meva experiència personal em diu que amb els anys, prenent consciència de les pèrdues de part dels nostres sentits, com ara la vista i l’oïda, la meva sensibilitat s’ha afinat i augmentat, potser gràcies al fet que els sentits baixen i entrem en un altre nivell, en què la mirada profunda creix i la interiorització es fa més planera, si tu estàs atent a certs detalls que abans amb molta més vitalitat et perdies.

Us dic tot això perquè tots els que sou de la meva generació i anem fent anys, amb la disminució de la memòria corresponent i altres pèrdues físiques, practiqueu aquesta capacitat d’augment de la sensibilitat i de captar el que no veiem per falta d’atenció. És un goig i guanyem un plaer que sembla que ens traspassi, però el tenim al costat fent acte de presència, i només fa falta que ens hi fixem, explorant els diferents nivells que la vida ens ofereix i sovint passem de llarg. Gaudim-ne ara que podem, ja que som criatures amb capacitat d’exploració i no la podem desaprofitar.

Hem d’aprendre a fruir de la vida malgrat les circumstàncies i no aferrar-nos al sofriment constant, que provoca amargor, tristesa, malalties i envelliment prematur.

Mª Teresa Quintana i Riera