PER QUÈ CRITIQUEM TANT?

En aquesta pregunta la primera interpel·lada sóc jo, perquè també critico, com la majoria de la gent. I on comença tot? Doncs en el nostre pensament negatiu, en el que no estem d’acord, i després ho verbalitzem. Tot just ara començo a prendre’n consciència, i en el moment que ho veig procuro canviar el meu discurs, perquè m’adono que aquest acte em fa mal a mi i als altres. I és un “esport” que es practica molt per diverses raons. D’entrada, és fàcil carregar-se l’altre, i sembla que et quedes descansat. La culpa sempre la té l’altre, i tu te’n rentes les mans, oblidant que la fragilitat de l’altre i la tendència a fer errors la tenim tots, perquè compartim la fragilitat.

Ens sentim valents i superiors podent anar contra l’altre. I, evidentment, sempre hi ha errors per criticar. Estem en un punt de la nostra civilització encara ben precari, de manera que cometem els mateixos errors que els antics. Tot més sofisticat, però encara ple de llacunes, tret d’alguns personatges molt evolucionats, que no són els més abundants. Ens falta molta compassió i comprensió per entendre i acceptar l’altre amb totes les seves debilitats.

Accepto la crítica en la política quan estàs a l’oposició per estimular a pensar i a corregir el que s’està fent malament. El que no puc tolerar són els insults i la falta de respecte, perquè aleshores la validesa de la crítica s’esvaeix. Quin mal fa al cor quan sents que els polítics s’insulten! I aleshores hi perdem la confiança! Penses que són persones de poca categoria, ja que volen pujar ells insultant l’altre.

No podem perdre l’enteresa ni la categoria humana! Els grans mestres ens diuen que tenim un potencial enorme com a persones i una gran capacitat per millorar-nos i millorar el món que podria ser una meravella, a més de crear unes circumstàncies favorables per eliminar els conflictes que acaben en guerres i destruint el planeta i la raça humana. Com és que ens costa tant d’entendre i avançar? I perdríem la por a la mort, que és un simple pas per canviar de dimensió. Però per ara estem aferrats al món material com si fos l’única cosa que tenim a les mans, obviant la profunditat del nostre ésser i de tot el que ens envolta.

Quant a les parelles tampoc no ens podem passar el dia criticant-nos l’un a l’altre, perquè és molt destructiu. Hem de poder parlar i aclarir, però sempre des del respecte, la comprensió i l’estimació.

El meu propòsit és esmenar les meves estones de crítica donant temps d’esperança a l’altre i a mi mateixa. I deixar de compartir massa sovint la part negativa meva i dels altres. Vull creure que tot milloraria, sense perdre la capacitat de denunciar les injustícies i el mal que es va estenent. Apa doncs, som-hi!

“Té dret a criticar el que té un cor per ajudar.” Abraham Lincoln (1809-1865)

“Abans de condemnar els altres, cadascú s’ha d’examinar a si mateix llargament.” Molière (1622-1673)

“No hi ha res més fàcil que censurar els morts.” Juli Cèsar (100 aC - 44 aC)

Mª Teresa Quintana i Riera