EL PRESENT PERMANENT

L’única realitat és el present, això diuen els físics quàntics, perquè el passat i el futur són projeccions de la ment. Pots fruir un moment d’un record del passat o d’una il·lusió del futur sabent que no forma part de la realitat. Però jo mateixa m’adono que amb el pas dels anys, quan vull recordar el passat, cada vegada em surt més emboirat i amb molta pèrdua de detalls. Per tant, poc interessant! Prefereixo viure el present amb intensitat, que és el que toca.

Quan la mare va començar a tenir lapsus de memòria com jo tinc ara de tant en tant, es queixava que quan llegia un llibre –era una gran lectora– després no en podia parlar gaire, perquè el recordava poc. Jo li preguntava si el gaudia mentre el llegia i, quan em deia que sí, jo li recomanava ancorar-se al present i obviar la memòria, que ja sabem que és una facultat humana que ens ajuda durant molts anys, però que va minvant quan ens fem grans. I ens toca fer un acte d’humilitat per no poder citar el llibre als altres i demostrar que l’hem llegit. Aquest és un gran exercici per viure el present minut a minut i no estar pendent d’altres moments. Si ho poguéssim fer sempre, la nostra vida tindria un altre aire i molts problemes que ens dóna el mental s’acabarien. No he pogut arribar-hi encara, però he començat a aconseguir no enfadar-me amb mi mateixa per no recordar la pel·lícula que he vist fa poc, o les lectures recents que he fet.

Ara li podria dir a la mare que començo a estar com ella, però entenc que és la gran lliçó que estic rebent per viure realment el present i no fer cabòries que ens capfiquen. Si poguéssim entrar en la realitat universal, que només funciona en el present, el nostre benestar augmentaria, les nostres penes i nostàlgies anirien desapareixent i la vida tindria un altre sentit.

Les persones molt enganxades al passat, que n’hi ha un munt, van permetent que la vida llisqui, sense adonar-se que la vida passa i no torna. Per tant, són persones que han vingut al planeta per no viure i el verb fruir ha desaparegut del seu vocabulari, de manera que no el poden experimentar.

Necessitem una mica de disciplina per aturar el mental i penetrar a l’interior de cada moment per esdevenir totalment presents i no fugir sovint cap a llocs que no ens corresponen. A veure si, abans de marxar d’aquest planeta, hem après a gaudir plenament de la vida malgrat les circumstàncies més o menys complicades que ens hagin tocat viure.

I ara us poso quatre frases de l’autor que més ha parlat del Present i de l’Ara, Eckhart Tolle:

“Recorda que el Present és tot el que tens. Fes de l’Ara el centre de la vida.”

“Accepta tot el que el present t’ofereix.”

“Quan et fas amic del moment present, et sents a casa, siguis on siguis.”

“Si mires a fons, hi ha sempre un únic moment. I la vida no és sempre aquest moment?”

Mª Teresa Quintana i Riera