L’ESTOÏCISME

És una filosofia que va començar al segle IV aC i va continuar fins al segle III dC. El seu fundador fou Zenó de Cítion (333-263 aC), un xipriota que va impartir la seva doctrina a Atenes. Jo vaig poder endinsar-me en aquest pensament filosòfic guiada pel meu estimat emperador romà Marc Aureli, del qual vaig llegint les Meditacions cada dia abans d’anar a dormir. Té un pensament i una manera de veure la vida que m’encomana molta serenor.

 

A grans trets faré un resum de les principals característiques de l’estoïcisme: impassibilitat davant les adversitats, indiferència davant del plaer o del sofriment, o capacitat de suportar amb fermesa tots els contratemps i desventures.

 

La darrera fase de l’estoïcisme es va preocupar exclusivament de qüestions ètiques. Un seguidor d’aquesta època va ser Sèneca de Còrdova, que s’ocupà de la misèria de l’ésser humà enfrontat a l’adversitat de la vida.

 

Va tenir influència sobre els que es preocupaven sobretot de l’ètica, com molts Pares de l’Església. Marc Aureli parlava més de la paciència que de l’esperança. Pels estoics, la mort és un esdeveniment natural que forma part de l’ordre de l’univers. Ell creu que, una vegada morts, el cos serà retornat als elements primaris, i l’ànima anirà a parar a la comunitat natural dels éssers racionals dotats de l’esperit diví. Actualment, molts creiem que tot està dotat de l’esperit diví en el món material i que tot retornarà a l’U, d’on hem sortit tots i tot.

 

Donada la situació actual en el món, plena de conflictes, igual que a l’antiguitat, perquè l’humà no aprèn gran cosa i no avança malgrat els mils d’anys que han anat transcorrent, aquests tipus de pensaments, tan vàlids ara com antigament, ajuden a calmar l’esperit, i a mi sí que m’omplen d’esperança. Sobretot alimenten la fortalesa de l’ànim aplicant l’austeritat i la senzillesa.

 

Durant les acaballes de l’Imperi Romà van patir una pesta com la que patim nosaltres aquests dies, i van morir moltíssimes persones, entre elles, Marc Aureli, la seva esposa i vuit fills, si no vaig errada, perquè no tenien els recursos que tenim ara, que tampoc són tan efectius com desitjaríem. Al llarg de la història aquests “nanobitxos”, com jo els anomeno, ressusciten i escampen la pesta i la mort arreu.

 

Per tant, valoro positivament aquesta filosofia estoica i el seu pensament serè davant les moltes dificultats que la vida ens presenta.

 

I ara, alguns pensaments de Marc Aureli:

“Fes poques coses si vols conservar el bon humor.”

“I no solament cal eliminar les accions innecessàries, sinó també els pensaments innecessaris.”

“El camí més curt és el que està en harmonia amb la naturalesa.”

 

Mª Teresa Quintana i Riera

 

 

Afegeix un comentari nou