EMBRIAGADA AMB LES FLORS DELS ARBERS FRUITERS

A primers de març vam decidir anar a Aitona a veure els arbres fruiters florits. Sort que hi vam arribar d’hora, perquè després arriben famílies senceres, que és molt bonic, però a mi m’agrada passejar per llocs una mica més tranquils.

Se’m va ocórrer aquest adjectiu del títol per les meves sensacions, que ara us explicaré. Tinc una edat ja, però no hi havia anat mai. I només arribar em va impressionar veure tots aquells camps tan florits. Quina estètica! Sóc una enamorada dels colors i de la natura, com sabeu. La possibilitat d’endinsar-te dins els camps i passejar per les fileres d’arbres rodejada de cap a peus de flors roses, en aquest cas, et fa sentir en un altre món i et vas embriagant fins a perdre el sentit de la realitat. Entenc que això depèn de la sensibilitat de cadascú i d’aquest amor del qual parlava fa un moment.

Hi havia tants arbres, centenars, i tants camps que no s’acabaven mai! I tenir la possibilitat de caminar-hi entremig per a mi va ser un regal com quan puc anar al bosc. Els colors vius animen el cor, i estar en contacte amb els vegetals apuja la nostra energia i benestar. Per tant, vaig passar una estona en què vaig poder saltar a un altre món i parar el mental per deixar-me envair per un sentiment d’alegria i sorpresa. Quin benestar sentia! Hi hauria pogut passar hores, gaudint de la contemplació, però havíem de deixar l’espai per als nous visitants.

Anant per la carretera vaig veure uns camps amb flors blanques i tant o més atapeïts que els altres, però no vam poder parar i aparcar. Quina tristesa em va envair! Volia fer-ne fotografies i fer-hi un tomb i no va poder ser. Ho he hagut de guardar en un racó de la memòria fins que ella vulgui, perquè de tant en tant hi ha coses que s’esborren.

He entès que sempre que es pugui s’ha d’anar a gaudir dels grans esdeveniments que la natura ens ofereix, els de cada època de l’any. I aleshores fer una immersió i una contemplació per sadollar-nos de la bellesa que tenim a l’abast, que és un regal que no podem menysprear. Sóc de les que penso que hem d’educar les criatures a entrar al món vegetal i animal, perquè és el nostre entorn i ens donarà equilibri emocional i felicitat. Ells ja neixen en un món tecnificat i que els interessa molt; per tant, raó de més per fer-los descobrir la natura. Els animalets els agraden molt de seguida, però els hem d’habituar a les passejades pels boscos. En el meu cas és el meu pare qui em va fer interessar per la natura des que era ben petita, passejant pel jardí de la finca del meu avi, explicant-me cada planta i identificant-les pel seu nom.

No hem de menysprear algunes de les noves tecnologies que ens ajuden, sense oblidar mai que nosaltres sortim del món natural i hi tornem. És el nostre hàbitat i fàcilment ens hi sentim integrats i còmodes.

Mª Teresa Quintana i Riera