MATÍ BONIC A PAGÈS

Per a unes quantes persones que vivim a la ciutat, el fet de passar un matí al camp ens eixampla horitzons i ens fa respirar profundament. Això ens passa a les persones que tenim aquesta adoració per la natura, que és la que ens calma tots els mals. Tenim un gaudi que sovint no podem expressar.

Aquest últim dia vam anar a Gallecs, al costat de Mollet. Vam anar a un entorn ple de camps, al voltant dels quals ens podíem passejar. En aquesta època, pocs conreus, però la nostra intenció era anar a comprar calçots al pagès i, de passada, bròcoli, tot collit davant nostre. Arribar a casa, coure’ls i quina cosa tan tendra!

Allà al costat hi ha una església romànica i, més avall, una avinguda d’arbres que és una passejada més, després de passar al costat dels camps i dels arbres. Jo contemplo molt el cel, que aquell dia era d’un blau radiant, ja que lluïa un sol esplèndid.

Després vam tenir una conversa interessant amb el pagès. Una cosa trista és que hi ha una colla de lladres que algunes nits van als camps a robar verdures per revendre-les en algun mercat. I com que és de tan fàcil accés arribar als camps, que estan oberts i sense tanques, hi van de tant en tant. Alguna vegada els han vist i no els poden fer fora. Molt complicat, pobra gent!

El que és bonic de Gallecs és que és un parc agrari del Vallès d’unes dimensions força grans, i es va aconseguir que no hi construïssin. Per tant, a part de poder conrear-hi la terra, té un valor paisatgístic important, tan necessari per als habitants de les ciutats, que estan tan mancats d’aquesta possibilitat. Jo valoro anar-hi quan és el moment d’anar a buscar calçots per coure’ls al forn de casa, que queden ben bons acompanyats d’una bona salsa romesco. I, per tant, fem la passejada primer i després veiem el pagès per fer la compra.

I una bona notícia és que a Gallecs vaig tenir ocasió de parlar amb el fill del pagès, un noi de 22 anys que també es dedica al camp i és pagès. El vaig ben felicitar, perquè ja sé que no hi ha gaire joventut que es vulgui dedicar a la terra. Ja li vaig dir que si els joves no seguien els conreus és la fi de menjar productes frescos i naturals, i que estaríem abocats a menjar pastilles de laboratoris, cosa que seria una desgràcia per a la humanitat. No vull ni imaginar-m’ho.

Siguem positius i que els governs potenciïn els joves pagesos amb incentius per augmentar el conreu de les terres i poder gaudir de productes sans i bons per a l’alimentació dels humans.

Mª Teresa Quintana i Riera