QUE EM DIVERTEIX ACTUALMENT

Doncs vull començar explicant el que crec que em diverteix, si ho puc dir així encara. He estat una dona a qui l’ha divertit la vida, perquè sóc apassionada i m’interessava una mica tot. M’agradava ballar, cantar —per això vaig agafar la guitarra i vaig començar a fer les meves cançons i a fer petits concerts—, caminar i fer excursions, viatjar i conèixer món. I també conèixer gent nova, malgrat que també m’agradava la solitud.

A més, m’entusiasmava aprendre i, per tant, estudiar, sobretot idiomes, que no em costaven gaire, com a la meva mare, que és la que em va dirigir per passar temporades a París, Dublín i Londres per aprendre bé les llengües in situ, on al mateix temps treballava cuidant criatures, fent de fille au pair, que en dèiem i en diuen. Vaig tenir ocasió de conèixer tres famílies molt interessants, i amb la de París encara hi tinc contacte després de 60 anys. Vaig poder estudiar a la Sorbonne i a escoles de Dublín i Londres. Vaig descobrir tres ciutats molt boniques i gent molt interessant. I tot encaminat cap a l’ensenyament secundari, on vaig fer de professora d’anglès d’adolescents durant 40 anys, feina que no era fàcil, però que vaig gaudir, tal com em confirmen els meus exalumnes, ja senyors de 60 anys, que em puc trobar de tant en tant.

Ara fa gairebé 20 anys que estic jubilada, però he pogut estudiar i aprendre noves espiritualitats que m’han fascinat. I aquí és on vull arribar. Ara el verb divertir queda curt. Després d’haver viscut tan intensament moltes experiències de la vida i haver tractat tantíssimes persones, arribo a un punt de la vida en què el que em dóna felicitat és la calma, contemplar la natura i, sobretot, llegir grans mestres que ens poden explicar coses profundes. Van molt més enllà d’aquest món material, que és prou bonic, però que queda petit quan vas descobrint altres dimensions i comences a entendre per què has vingut aquí un temps que no és gaire llarg i que s’acaba aviat, perquè hi som de pas. Quan això ho comences a entendre se t’obren altres horitzons i la comprensió esdevé profunda i molt molt interessant. Les petites coses es relativitzen i les picabaralles perden importància. T’endinses en algunes lectures que et proporcionen un gaudi total, i la matèria per se pot ser bonica, però deixa de tenir importància.

El contacte amb la mort et fa traspassar fronteres, però aquest és el camí que tots seguirem, i per això hem d’arribar més enllà i descobrir la Veritat en majúscula, que és la que dóna sentit a la nostra vida.

Mª Teresa Quintana i Riera